FENT EL MIKU

LA CAMEL + L3 DE LA SLOWHAND

2012-01-22T23:24:00.000+01:00

LA CAMEL + L3 DE LA SLOWHAND
Vaig quedar ja fa un mes amb una xati per anar el dia 21 de gener a fer la Camel a Vilanova,ja vam fer un primer intent feia dies però per culpa del fred i del fort vent que bufava van deixar-ho i enlloc de fer el tercer llarg vam decidir rapelar i tirar cap el bar.Com que soc un cavaller li guardava la plaça ,tot i que hi havia gent interessats en comprar-la.
Però es clar degut a les fortes nevades caigudes al Pirineus aquest últims dies i que la neu es fantàstica per la practica del esport m’ha donat planton i ha decidit posar-se les pells de foca a els peus de gat,desprès que els i deixes triar el dia l’hora i no es presenten és quan un mascle ha de demostrar que som una espècie forta i no ens deixem influencia per l´ altre sexe. Així que dissabte al matí direcció la Roca dels Arcs.

tanta neu m ´he hagut de comprar una pala.....

Passo a buscar en Ricard a Mataró i ens trobem amb tota la família d´ en Gerard al forn de pa d´ Artesa,agafem una mica de força a base de coques de recapte i enfilem cap a Vilanova. El dia excel•lent,la temperatura genial,tot perfecte.

Arribem a peu de via i el primer llarg el fa en Gerard, la roca esta una mica sobada sobretot la part de d´ alt on cal anar una mica en conte quan encarem el sostret.

quina paret!!!!això es lo facil!!!!

L-2En Ricard li fot castanya gaudint de la tirada com un marrec,bon canto in llarg excel•lent amb uns darrers metres de bavaresa espectaculars.

Arribem al tercer llarg i tothom menys jo mira cap on segueix la via,en Ricard i en Gerard nomes miren amunt ,finalment uns diu:- que li fotem...!!!.ja no hi ha res a fer,ja estem liats,la ressenya marca que per aquell sostre passen dues vies nosaltres decidim tirar per la fàcil,un 6a,però fins que no portem uns deu metres no ens adonem que estem per la que marca 6b+.

molt bonic!!

sembla que la estigui portant a coll

L-3 via Slowhand:El sostre fa patxoca,es veu ben equipada i els cantells son espectacular,nomes cal anar fort de pila i posar-hi empenta,en Gerard ens fa una demostració un cop mes de com de mica en mica i sense perdre la compostura va guanyant metres fins ha superar el sostre,la tirada va perdent una mica de verticalitat,tot i que sembla que ja està fet les assegurances van desapareixent i aquelles bústies ja son un record ,aquí cal anar buscant les bones maneres i el saber col•locar-se be,una gran tirada. Aquesta tirada te uns quaranta metres i amb unes onze cintes varen ser suficients.

O de olè!

L-4.Ens plantem sense voler a l ´ últim llarg de la Camel, son cranat metres d´ anar superant ressalts on els parabols ens van marcant una mica el camí.

l´ultim llarg

tots tres

Una gran jornada amb un tercer llarg espectacular...de mica en mica aniré acabant la camel.
Avui son els tres tomps,hem anat a veneir....

PETIT FOUR 70m V+

2012-01-19T20:56:00.000+01:00

PETIT FOUR (V+ 70 metres)
Fot un fred que pela i les condicions climatològiques dins el bar de l’Anna son excel•lents,doble ració de cafè i la tertúlia amb els companys s´ allarga fins que surt una mica de solet.Com que anem una mica tard avui d´ escalar poca cosa, a mes si un no li fa malt la cama es el genoll,l´ altre es queixa de l´ esquena .....semblem unes parteres!!!

Anirem a fer una via oberta en solitari per Joan Asín l’any passat ,la via es diu Petit Four i esta situada a la cara Sud de la Pastereta,així que ens tocarà el solet i no passarem fred.Deixem el cotxe al clot de la Mònica,allà ens trobem uns amics d´ en Ramon,en Varela i en Punsola ,ells a mi no em coneixen però jo se molt be qui son així que escolto com li canten la canya a en Ramon. Comencem a tirar amunt seguint les marques blaves que trobem ,també en veiem de vermelles suposadament de sang d´ algun porc abatut pels caçadors i arrossegat fins a baix,així que la caça i el senglars es converteixen en tema de conversa,es veu que aquest cap de setmana ha sigut molt intens en batudes,no nomes per la zona de Montserrat ,es veu que per la zona de Mataró els caçadors locals han deixat els boscos nets i tenir-ne a la nevera un tros no es cap cosa extraordinària,tot i que pugi semblar-ho .....

els primers passos de la via

Arribem a peu de via desprès de pujar per una petita rampa ajudats per una corda fixa,farem cordada amb en Ricard,la resta de la tropa pujaran per l´ Aresta Brucs. La via te dues tirades,la primera d’uns quaranta metres que transcorre per sota una fissura,els passos son fàcils i la roca molt bona,això no vol dir que pugem baixar la guardia,arribem a la reunió i ens trobem uns tram molt vertical molt ben equipat que dona per fer en lliure o amb Ao,les preses bones queden una mica a l´ esquerra dels parabols i un cop superat aquest primer tram la via va perdent verticalitat i la roca es torna un pel dolenta.

aqui surten uns que m ´espatllen la foto ...

El descens el fem amb dos rapels de trenta ,en Ricard creu que amb un haguéssim arribat a baix,jo dic que es molt just i que ho dubtava,així que decidim apostar qui dels dos te raó,no hi ha millor manera que comprovant-ho així que diem al companys que acaben d´ arribar al cim que amb un rapel de 60 n´ hi ha prou,si te raó en Ricard no passarà res i si tinc raó jo ....finalment te raó en Ricard,tot i que el rapel et deixa una mica per sobre d´on em començat la via.

no els he esborrat,nomes cal enquadrar be!!

Com sempre un molt bon mati gaudint d´ una via curta per dies on cal arribar d’hora a casa.


en Ricard i jo

Totes les fotos son d´ en Ricard,gracies.

VIA MOMPART MIRANDA DE LES BOIGUES

2012-01-08T22:31:00.000+01:00

VIA MOMPART MIRANDA DE LES BOIGUES

Estem de vacances de Nadal i entre dinar familiriar i àpat amb el amics trobem un moment per escapar-nos a Montserrat!

en Gerard treballant-se l ´ultim llarg,

Primer cal passar ha menjar un entrapar al bar de l’Anna, però entre setmana no obren fins les nou i com que anem molt d´ hora ens veiem obligats ha canviar de lloc,una llàstima perquè com allà enlloc!!

jo pujant de segont,en gerard treu el cap

Anem cap a la regió d’agulles ,Som en Marçal en Gerard i jo , escollim la Miranda de les Boïgues concretament intentarem fer la via Mompart ,situada a la cara est impressiona nomes la veus,una d´ aquelles vies que els ulls recorren verticalment nomes de mirar-la!

La via consta de tres llarg molt bonics tos ells,l’últim es el mes exigent i els passos una mica polits ens farant tibar fort.

en Gerard jo ien Marçal

La baixada la farem desgrimpant per la cara oest.

BONES FESTES I MOLTA SORT

2011-12-26T12:16:00.001+01:00

BONES FESTES

Ja fa uns quans dies que no donava senyals de vida, el que passa que les forces del mal s´ havien conjurat contra la meva persona,primer va ser la càmera de retratar que va decidir no enfocar i deixar-me totes les vistes tenebroses,la computadora desprès de suportar anys de maltractaments domèstic , descarregues de dubtosa procedència i de moral poc contrastada es va posar a pensar i no s´ ha recuperat. Al cap de pocs dies tornava cap a casa i vaig sentir com el mur que separa els dos carrils de l´ Autovia em crida , així que en una recta aprofitant que no venia ningú el cotxe i jo vam decidir anar a fer-li una vista,encara no se que volia però el que si se es el que em va demanar el planxista per arreglar la trompada,com podeu imaginar a 120 per hora el cotxe va quedar maco. Ara tot ja funciona....càmera d ´ estrenu ,ordenador nou,el cotxe llampant desprès de passar per xapa i pintura,tot torna a la normalitat,el que passa que no em vingueu a demanar calers perquè he quedat distret!!

el cotxe mirant cap a Cuenca

No tot ha sigut dolent aquest últims mesos,la Roser està esplèndida.

no tot han sigut desgracies....

He començat un entrenament personalitzar que em servirà per emparrar-me amb una facilitat insòlita en un esser humà i posar-me encara mes fort!!

això es el gimnas del Golem ......

Apa molta Salut molta sort , bones festes i un feliç any 2012!

per mes degracia he fet 28 tacus!!!

2011-12-26T12:03:00.001+01:00

DIEDRE FARRENY ROCA ALTA

2011-11-13T23:07:00.000+01:00

DIEDRE FARRENY ROCA ALTA

Som divendres de Sant Martí patró d´ Arenys de munt i guia espiritual de tots els vilatans, per tal motiu el nostre il·lustríssim ajuntament ha declarat dia festiu a la població!Així que per celebrar-ho em decidit amb l´ Albert marxar un parell de dies. Aprofitant que a Vilanova de Meià fan la fira de la perdiu decidim que aquest serà el nostre punt de destí.

la meva filla de castanyera

Divendres de bon matí marxem cap a Vilanova,concretament a la Roca Alta,primer de tot parem ha esmorzar una miqueta..una botifarra amb quatre seques i una mica de pa amb tomàquet han de ser suficient per encarar una jornada d´ escalada de primera categoria!

la ressenya xap0utot

Nomes sortir del Bar ja veiem per on va la via,de les mes evidents per no dir la que mes de tota la roca,els nervis ja fan furor dins el meus recargolats budells i quan coincideixen amb les mongetes i la visió de la verticalitat de la paret em fan corre una miqueta amb un paquet de clinecs a les mans fins d´ arrere un matolls,tema solucionat,el pes sempre penalitza així que enfilar-me amb uns gramets de menys sempre va millor!

La via te sis llargs que ens repartim amb l´ Albert la dificultat màxima es V,segurament discutible però no serè jo qui la canviï.

Nomes cal posar-se a peu de paret i mirar amunt per veure que anem a escalar una gran via.

L-1:El primer llarg surt d´ una gran alzina per anar pujant amb tendència cap a l´ esquerra fins a situar-nos fins a les portes del diedre,trobem una reunió amb dos parabols i els aprofitem,tirada de trenta metres completament neta amb roca una mica delicada,oju!!!

L-2:Sortim superant una panxeta,a mig pujar trobem dos caps de bols,segurament algú va netejar la via per deixar-la tal com la van obrir,però amb tant mal gust que es va deixar la meitat per treure,si es fa que es fagi be sinó millor quedar-se a casa mirant en Bob esponja!!!La reunio la fem amb una sabina,vint metres .

jo i la via

L-3:Tirem amunt escalant pel diedre i controlant molt be cada pas,s´ hi ha de lluitar, ,es pot anar protegint ,nosaltres vam muntar la reunió en un parabolt i estrenyent el cap d´ un altre.40m.

L-4:Segueix la tònica del anterior,però aquest cop em d´ entrar dins el diedre per escalar mig en xemeneia i compaginat amb la placa,la tirada no te la regalen i cal apretar fort les dent i els dits. Espectacular!

L-5:Ja casi la tenim al pot,nomes queda tirar amunt i aprofitar un arbre sec que hi ha casi al final de la tirada per seure sobre el seu tronc i disfrutar de la feina feta,contemplar el paisatge i disfrutar dels últims metres d´ una gran via,aquest llarg es semblant als anterior però la dificultat afluixa una miqueta 30metres i dos expansions.

boniques bambes

L-6:Llarg de tràmit que ens portarà fins a d´ alt 15 metres .

tot un puntal!!

ferrata de nit

Per finalitzar cap al casal del poble a fer una birra i un tom per la zona,anem a fer el turista fins el poble Montsonís,una visita a la Foradada(no es una noia,es un poble) i cap a sopar,el menú de regim,escudella i braons de xai,una botelleta de vi i cap a fer un bivac sota la Roca dels Arcs!!!Una gran jornada acompanyat d´ un molt bon company!!

una mica pelat pero bon paio

Per un altre punt de vista amb mes criteri:http://llembresku.blogspot.com/2011/11/diedre-farreny-la-roca-alta.html

OBRINT PAS I LA XULETO-EXTREM

2011-11-03T22:55:00.001+01:00

OBRINT PAS I LA XULETO-EXTREM

Anem de cap de setmana llarg amb La Roser i dues parelles de participants mes,en Bertu la Nuria i en Xavi i la Gemma,la mission molt clara, assistí al concert d´ Obrint Pas i menjar i beure amb moderació. Tot i que la Roser es va mantenir una mica al marge la primera part de la missió la vam sol ventar amb dignitat,la segona part sens va anar de les mans i vam fracassar amb rotunditat. Ens van quedar coses per fer ,alguna tapeta per tastar com per exemple la pota de cranc que tanta il·lusió li feia en Bertu,anar a veure la marea com puja i baixa...

Això es Zegama ,la Roser plora segurasment com el seu pare

la cunyada i la Roser!!

no fa ganyotes,es així!

la Roser!!1

en Xavi estava poseit!!!


al vent, la cara al vent!!!

fent de pares!

un paio amb classe!

..mmm...

Ai quin poc estil!!!!

les Suelens!!

tota la tropa!

Voldria donar les gracies a tots per la paciència que varen tenir amb el pare de la Roser,gracies a tots!!


la gemma i en Xavi

Sitinc temps penjarè una segona part!!!Sinó el resum i la feinaja esta feta!!!

AGULLA DELS TRES PONTS. ARESTA IDIL.LICA (V/Ae 155 m)

2011-10-17T00:41:00.000+02:00

ARESTA IDÍL·LICA

Descobrir llocs nous sempre es interessant,però aquest cop la descoberta ha estat sorprenent. Sant Honorat és sense cap mena de dubte un lloc màgic,situat en un lloc on el calcari i les gran parets son les que manen neix ple de personalitat un conglomerat ondejat pel vent i esgarrapat per l ´ aigua deixant-nos unes torrenteres i mars de pedra salvatgement feréstecs.

Però es clar que tot això amb la panxa plena es veu molt millor,per això la primera parada la fem per agafar una mica de forces i estar atent amb la pedra. Avui som una bona colla,en Ricard ,en Josep de Sant Pol,l ´ Antonio que tot i ser del madrit es bona persona,el mestre Cot i un servidor.

anem forts!!

La via consta de sis llargs,nosaltres vam empalmar els dos primers, un de 15 i l´ altre de trenta. La quarta tirada es la mes bonica i dura ,te passos que t´ obliguen a donar el millor de tu,es pot fer en lliure com va fer en Ricard o com la resta dels mortals trampejant però amb dignitat.

En Ricard i l´Antonio companys de cordada

La baixada consta de un primer ràpel de 15 metres que ens porta fins un collet on es solden els tres ponts i deixa sota els nostres ous un ràpel volat espectacular, que contrasten amb els encaixonat descens que ens espera. finalment arribem a peu de via i tot xino-xano anem fins al cotxe!

un rapel espectacular

Un gran lloc per desobrir!!!

caçadors de bolets

molt bonic

Uguna fto mes aprofitant que vaig de estreno!!

bonica panaoramica amb final incert

en Ramon tot un campió!!

alguns pujaven una mica inflats!!

alut per tothom!!!

la ressenya :

ESPOLON BOMBERO

2011-10-12T21:52:00.000+02:00

ESPOLON BOMBERO

Durant tota la setmana he anat molt de cul,tinc un projecte entre mans,això fa que les meves neurones estiguin en constant estat d´ ebullició i el meu cap i cos estant al límit de la extenuació. En resum ,vaig cansat. Aquest dissabte els de la colla em diuen que no cal que porti esmorzar i això esta molt be perquè vol dir que farem parada al bar de l´ Anna,el sol fet de parar al Bruc ha menjar un entrepà i fer-la petar una estoneta intentant triar la via ja em convenç,així que a les set del matí em passen a buscar. Finalment canviem el nostre destí i anem cap al Garraf,amb la il·lusió que em feia a mi la primera opció...ja no recordava que anàvem a escalar.

la camara es nova i encara no m´ aclaro

Així dons anem cap el Garraf concretament al Pic del Martell ,quan pugem pel port Rat Penat m´ ha vingut al cap la família ciclista,sempre la portaré dins el meu esgarrat cor!

La via que escollim es diu Espolon-Bombero i com diu el nom recorre tot l´ esperó amb un bomber,i això es el que vaig fer,vaig agafar en Dani com a company de cordada ,bomber de professió i amunt!

la 34 es espolon-bombero

Desprès d´ aquest acudit tant suat faré cinc cèntims del recorregut. La via consta de cinc tirades amb una dificultat obligada de V+ A0 i 120 metres ,es pot fer tot en lliure però cal apretar fort concretament a la sortida del segon llarg 6b i la tercera tirada,a mi em van quedar els braços d´ en Popeye de tant tibar. Està semi- equipada i les reunions estan preparades per rapelar,però la millor opció es baixar caminat.

En resum una bona via amb bona roca, un pel polida l´ últim llarg,tot i anar superant ressalts la via es prou vertical.

TERRA INCOGNITA Les Agudes Montseny 6Jotes (V+/A1 )

2011-09-18T22:00:00.000+02:00

TERRA INCOGNITA Les Agudes Montseny 6Jotes (V+/A1 )

Diuen que hi ha un lloc al Montseny on fan uns peus de porc amb cargols que estan de collons,de fet jo ja els he provat i puc dir que valen molt la pena!!

la ressenya

Cal buscar una bona excusa per tornar-hi i nosaltres la tenim,terra incògnita. En un principi teníem que ser molts però entre exàmens,inundacions i viatges a Portugal nomes som quatre,en Ricard en Jaume la Isabel i un servidor. Quedem a Arenys de Munt,el bressol de l´ independentisme modern i pare de les consultes populars que ens han de portar cap la sobirania i ple autogovern.

ja sóc aquí!!

La via està ben buscada,consta de set tirades on la dificultat màxima recau al sisè llarg ,segons en Ricard el pas es fa de la següent manera:-junta mans i un pas cap a la dreta!-jo les mans ja les vaig ajuntar, però per fer una pregaria i no pendular cap a la dreta,finalment vaig optar per posar un friend groc ,tibar fort d´ ell i anar a buscar la següent cinta ,segurament això deu ser un A1, el resta de la via vaig tenir la oportunitat de tenir diferents cintes a les mans i comprovar lo be que van per anar pujant,ja se que això es de gallines i que amb la corda per sobre cal intentar-ho ,però sinó s´ età en forma millor no fer el ridícul i quedar penjat com un xoriço cada dos per tres,jo que soc un paio mediocre escalant la vaig fer tota de segon i va ser en Ricard qui la va treure tota en lliure,es que esta fet un crac!


la Isabel tota xula!!aquesta foto val calers!!

Per sota nostre teníem en Jaume i la Isabel,posant-me pressió i fent-me pensar amb lo que s´ està al bar,però jo em vaig saber sobreposar i no vaig defallir .

en Jaume un altre crac

El descens el vam anar fent seguint unes marques vermelles que ens porten fins una font ,en aquest punt les abandonem i continuem per una pista-corriol que ens porta fins al camí de pujada,el desfem i tornem fins el cotxe.

Nomes ens quedava guardar els peus de gat i fer lloc per uns peus de porc,per desgracia la cuina estava tancada i ens vam tenir que conformar amb una botifarra amb escalivada i all i oli,no cal dir que no li vam fer cap lleig.

la isabel en lluis(jo) en jaume i en Ricard

Com sempre un molt bon dia en companyia dels xapautot!!

totes les fotografies son d´en Ricard,jo tinc la camara que no em xuta,gracies!

PIC DE LA VALLETA

2011-09-04T16:45:00.000+02:00

PIC DE LA VALLETA ESPERO NORD EST

En Ramon té una carpeta amagada i de tant en tan li deixem que li tregui la pols i ens porti fins algun raconet amagat del Pirineu i dels seus records,el nostre destí el pic de la Valleta,un pic que ja havia cridat la meva atenció un dia fent esquí de muntanya però no hauria pensat mai que sota aquella pila de neu hi hagués una paret com aquella.

desde el pic de la mina amb esquis

Marxem en Dani,la Isabel en Ramon i jo per anar a passar la nit al coll Pimorent,els cavalls ens van venir a fer companyia i entre els meus roncs i els seus esquellots no dorm ni Déu,així que a primera hora ja estem caminant cap a peu de via, tardem unes dues hores i tot i no fer calor arribem suats i acalorats.

en Ramon ,bonic perfil!!!

Aquesta setmana no ha sigut una de les que recordaré amb més alegria,he conegut en Vladimir,es el representant o advocat de l’empresa en que treballo,no és el primer Vladimir que conec, l´ any 92 quan vaig estar a la guerra de Iugoslàvia,concretament a Bosnia–Herzegovina ,vaig conèixer un franctirador servi que cada dia ens disparava més de tres-cents projectils,que cabró!!!Crec però que aquest no porta gaires més bones intencions que aquell paramilitar que finalment va fer mala fi. Així doncs ja podeu imaginar el que em va passar pel cap quan el meu jefe em va presentar en Vladimir,però bé això és el que tenim i no cal dir res mes..

Com que no he dormit en tota la setmana pensant amb en Vladimir i a qui representa vaig decidir no fer cordada i passar el dia pasturant per la vall i fent el cabra tot meditant i buscant el sentit d´ algunes coses,com diria en Mourinho :- por que?

així em va quedar la cara despres de parlar amb en vladimir

passo un bon dia envoltat de natura i bona temperatura intentant buscar el costat positiu a tot el que em passa últimament ,pensant sobretot amb la Roser,torno a casa amb bona nota sabent-me feliç de tenir el poc que tinc.

no vaig passar dels tormells..soc fredeluc!!!

Les muntanyes sinó hi ha un moviment sobtat de plaques o un fenomen meteorològic capaç de modificar-les,no acostumen a canviar de lloc,tot i que poden canviar de forma, així que ja hi tornarem un altre dia.

fent foto-natura

Per casualitats i coincidències vacacionals ens torbem a la Cerdanya,allà hi coincidim amb en Gerard l´ Albert les seves respectives dones i els futur del nostre país i el nostre be mes preuat.

Així que aquest cop no fallarem i cap al pic de la Valleta falta gent,finalment som els tres matxos representant les nostres respectives famílies,en Gerard l Albert i jo. Sortim ben de matí i l´ aproximació la fem aquest cop per l´ altre vesant de la vall,es pot arribar-hi per qualsevol lloc,no crec que hi hagi una aproximació mes llarga una que l ´ altre així que vosaltres mateixos.

L´ escalada val molt la pena i tot ser prou evident no cal perdre mai la com postura,ni cap friend que ja n´ hi ha prou d´ abandonats al llarg de la via .

laressenya

COLONIES 2o11

2011-08-24T15:12:00.001+02:00

COLONIES 2011

Ja fa dies que no em posava davant del ordenador per escriure una miqueta i penjar quatre fotos,el que passa es que no he tingut massa temps ni ganes. Tinc unes quantes cròniques pendent i no se si podré amb totes,de moment començarem per l’última, les KT-Colonies 2011.

la jefa,es la responsable de tot ,algu ho havia de dir!!!!

El dia 1 d´ agost i com ja es costum des de fa una pila d´ anys els pares i mares d´Arenys de Munt envien els seus fills de colònies i aprofiten per descansar i fer algun viatget sense les perles dels seus fills.

en santi i en jordi ,falta la berta que era la unica que pencava

La Nuria , la meva cunyada es el cap i responsable del quart torn,li vaig comentar si li faltava gent ,així que va ser molt senzill que m´ enxufes amb l ´ equip de cuina.

que be que es portaven.....

Així que el dia 1 d´ agost estava amb les piles carregades i la furgoneta plena de menjar disposat a passar deu dies amb nois de 15 i 16 anys,el lloc escollit va ser el Salgar una casa situada dins el terme municipal de la Foradada,just al costat mateix d´ Artesa de Segre.

El primer dia vaig pensar que potser no havia sigut bona idea invertir deu dies de les meves vacances a treballar gratis per 60 energúmens ,de fet no es gents fàcil no marxar corrents quan els veus baixar del autobús. Per sort meva em vaig quedar els deu dies i si hagues estat per mi encara i seriem,algun pare segurament deu pensar el mateix.

Quan vas a cuina molta estona te la passes currant ,però vaig aprofitar tots el moments per estar amb el nanos ,quan era l ´ hora dels àpats jo era el primer i m´ ho passava teta servint els nois que menjaven com bikings i fent la vista grossa amb les noies ,ja se sap que sempre son una mica mes delicades a l ´ hora de menjar i cal anar molt en conte i controlar que tothom vagi tip i estigui content amb la gent de cuina.

fent una petita coreografia del Petiflor!!!

Intento recordar que feia jo amb la seva edat i no m´ en recordo, no se si es perquè era molt bon minyó o perquè ja fa molt de temps,m´ agradaria pensar que es lo primer però em temo que es la segona opció, el temps passa molt ràpid,segurament injustament, potser per això cal valorar-lo mes del que ho fem.

bona gent!

La majoria dels nois i noies me’ls trobaré pel poble o de festa per algun xiringito, o potser pasturant per la muntanya,alguns potser faran com qui no em veuen,però els bons em vindran a saludar i jo els saludaré a ells,el hi preguntaré com els i va i xerrarem una estoneta i això no te preu. No crec que pugui servir-los d´ exemple ni que cap consell meu els hi serveixi per res,però espero que algú sàpiga fer-ho. Esta clar que amb deu dies no coneixes les persones però pots intuir per on van,espero que sàpiguen aprofitar les oportunitats que en un futur la vida els hi oferirà,que tinguin molta sort i l´ any que be tots de ruta!!Moltes gracies a tots!!!

ets molt gran i un exemple per tots els qui volem ser bones persones!

EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

2011-07-10T14:15:00.000+02:00

EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

Aquest divendres vaig decidir fugir de la civilització ,dels perill i trampes que la societat em tenia preparades i allunyant-me de vicis i males companyies , així que no vaig assistir al concert de la Salseta.

Ja fa uns quans anys que per la Breda de Plaça venen a tocar la Salseta del poble Sec i jo no hi faltava mai,la llàstima que tenia que anar-hi sol perquè la dona el dissabte treballa i no em podia acompanyar,ja se sap que anar ha un concert de festa major sense la dona es molt avorrit,així que per anar ha passar-ho malament vaig a passar la nit al Pedraforca!!!!

una ressenya que he trobat per internet,això es el que vam fer

Anar al Pedraforca ja val la pena,però poder escalar-hi es una cosa fascinant ,una aventura que transcorre en un salvatge mon de roca. Quan escales a la cara nord no sempre saps si vas pel bon camí,encara que portis la millor ressenya del mon sempre tens el perill de perdre’t ,potser perquè la cara nord del pedra te cara de pocs amics ,es molt esquerpa i poc amable,però quan la mires des de baix sempre riu i et pica l´ ullet donant-te les gracies i regalant-te una jornada meravellosa d´ aventura i escalada.

en Raon i la Isabel esperant i gaudint del entorn

Som la Isabel en Ramon i jo,primer anem a sopar i gaudim d´ un bivac fantàstic, sense mosquits i estrellada que ens permet descobrir algun satèl·lit i passar revista a les constel·lacions,jo crec que no em vam encertar ni una. La nit es fa curta i de seguida surt el sol amb il·lusió ,nosaltres ens aixequem sense contemplacions i després de fer quatre queixalades ens repartim el material i cap a peu de via,passem pel costat del refugi tot mirant amunt,la via es veu molt clara i el camí per arribar-hi també,nosaltres com sempre ho compliquem una mica i fem una mica mes de volta.

les reunions estan amb parabolts ,pero les reforcem una micona

aqui jo fent el primer llarg

La via te cinc llarg tots ells molts xulos i entretinguts,assegurats amb algun pitó i on es poden anar protegint amb friends de totes les mides. El pas clau està sortint sortint de la quarta reunió on en Ramon es llueix fent una dansa amb els estreps i la roca que ens va deixar a tots bocabadats.

lluitant !!!

Nosaltres vam continuar cap a la dreta seguint unes marques taronges,davant nostre tenim una cordada que anava una mica perduts i els i donem un cop de ma i els ajudem a sortir fins el collet de la cova,un cop som al collet anem cap a la canal del Gat ,desgrimpem amb molt de conte i assegurem la baixada amb les cordes. Finalment la tartera i cap el cotxe,vam una mica tard a casa però ha valgut la pena.

les reunions les fem totes mudes,en ramon no esndeixa parlar!!!

En resum una via que val molt la pena,tot transcorre amb molt d´ ambient,però el mes important es la companyia i amb això em considero afortunat.

en Ramon Cot ,cap de la cordada

LA CANALETA DE LES NIFES

2011-06-19T23:25:00.002+02:00

TORNEM HA ESCALAR!!!

ja tocava despres de tres mesos

Avui després de tres mesos he tornat a calçar-me els peus de gat,tot i que el dit encara em molesta aquest cop no ha impedit que passes un dissabte fantàstic. Avui hem fet cordada la Isabel i jo,segurament ella no podrà llegir aquesta entrada perquè cada cop que obra el meu bloc se li penja,si algú mes te problemes amb el meu bloc feu-m’ho saber enviant-me un correu a micu300@hotmail.com.

la Isabel

Avui buscàvem alguna cosa facileta, sense masses complicacions,una via que es pugues escalar amb una ma,ben assegurada i que no passes de V grau,la regió de gorros es una bon lloc,desprès de caminar durant casi una horeta vam arribar fins La Miranda de Santa Magdalena,la via escollida va ser La Canaleta de les Nimfes.

La via te dos llargs,el primer no passa de V,tot i ser unes vies molt freqüentades i per on baixa una gran quantitat d´ aigua quan plou no està gens polida,la roca es excel·lent i el vam gaudir molt,el segon llarg baixa un pel la dificultat però no amb la qualitat. Un bon lloc per agafar confiança i passar-ho de conya!

Sant Benet

Per baixar vam continuar amunt i vam agafar un corriolet,la via esta preparada per rapelar,de fet instal·lacions de ràpels n´ hi han per tota la paret així que pots triar.

Desprès vam aprofitar per pujar una altre via aquest cop a la Magdalena inferior,hi havia dos paios fumant i vam decidir tirar mes amunt i no patir la contaminació del fum del tabac,vam pujar fent dos tirades d´ uns vint vint-i-cinc metres mes o menys,molt fàcils i amb bona roca.

estic content i el casc es posa recte

Els dos paios que estaven fumant van decidij-r un cop nosaltres ja estàvem emparrats fer la mateixa via,segurament no van estar encertats,la paret ja es prou gran!! .El que em toca els collons es que es fotin a fumar,però això del fum és un altre tema que avui no vull tractar,un dia ja en parlarem mes a fons!

foto de cim!

En resum,molt content per tornar a Montserrat a escalar,per retrobar-me amb la gent,per els companys que estaven fent feina,molt especialment a l ´ Albert i en Jaume pel seu projecte que no tardaran a presentar-lo!!Aqui el teniu:http://llembresku.blogspot.com/2011/06/via-queralt-ona-la-pedra-desparraguera.html

el vint-i-un es Sant Lluis,tinc visita amb el Cardiòlegs,desprès Sant Joan i si tot va be farem un petit parèntesi en el meu reciclatge corporal i li afegirem una mica-molt de cava per celebrar-ho!!

Salut a tothom i a passar-ho tant be com jo ho vaig fer aquest dissabte!!!

MASSAGE

2011-06-03T09:30:00.000+02:00

MASSAGE

s´ em veu concentrat

Després de gaudir d´ un massatge que gentilment em van cedir la Silvia la Núria i el meu estimat cunyat i amic Bertu,he decidit depurar el cos per dins per fora i dedicar-me a cultivar l´ esperit,encara no se com fer-ho però tinc petites pistes que em poden marcar el camí,de moment tinc clar el que no esta be la qual cosa pot perjudicar el sector del cava i del embotit de Camprodon,però ho he de fer,la meva cintura ha deixat de ser la segona taula de planxar de casa i cada cop que pujo l´ escaló de casa bufo com un jubilat. Avui a les sis del mati ja estava dret i pasturant amb en Miku pels corriols de Can Jalpí,amb calma i gaudint de cada pas , disfrutant de ser el primer que estrenava els carrers del nou dia,la dona diu que estic boix i es cert ,te tota la raó,però encara no ho estic prou!!!Ja m ´ agradaria a mi esta prou loco per fer les animalades que em passen per la testa.

en Miku mai em falla

Depurar el cos serà fàcil,una mica de verdura,espàrrecs –diürètics a la planxa per fer pipi radioactiu i aprofitar per eliminar toxines,pollastre i peixet a la planxa i molta aigua,això diuen que no falla. El meu cervell costarà una mica mes però que i farem si em van fer restret de idees, em faria falta un disc dur extern per poder guardar el que tinc i no perdre res del que he viscut,intentar re ubicar-me es la feina que tinc.

Ara,en aquests moments estic de baixa laboral per culpa del dit que no millora,dilluns em faran una ressonància a la clínica Teknon i dimecres visita amb el doctor,a veure si d´ aquí poc temps puc penjar fotos on surti escalant .

esperant pel dit

Molts records a tothom i que tingueu molta sort a tots els que llegiu i mireu el meu bloc,moltes gracies per fer-ho!

TENDINITIS

2011-05-27T09:37:00.000+02:00

LESIONAT

Ja fa massa temps que dura i no li veig millora. Tinc el dit cascat,resulta que fent posturetes em va relliscar una pota i em vaig carregar els tendons d´ un dit de la ma dreta. Quan un es fa mal al dit no li dona importància,a no ser que sigui el que tenim de mes els homes,aquest últim molt mes delicat i dolorós si no es tractat com cal. Vaig menysprear una reblincada i ja fa mes de tres setmanes que porto la ma embolicada. Fins ara ho portava amagat i anava fent ,ara ja no es una anècdota sinó un problema i ja tinc ganes de solucionar-lo .No puc fer força ni tancar be la ma,amb prou feines puc amb els taps de suro del cava i això es un dels molt inconvenients de tenir el dit espatllat. Una mica mes i no puc anar a votar ja que no vaig poder obrir la propaganda que generosament em van venir a portar a casa i no m´ havia pogut llegir els programes dels partits...

pel que es veu els del PP tenia que ser molt bo ja que va aconseguir treure un regidor ,tenen sort que el dit que tinc lesionat es el d´ esprémer el gatell del meu rifle,metafòricament parlant es clar,quan parlo de rifle em refereixo al bloc ,no penseu ara que soc el que no soc....

Aquí un rodoli no apte per la canalla:

-Tinc els collons inflats de tenir els tendons inflamats!!!!

VISITA LLAMPEC A DONOSTI

2011-05-15T23:10:00.001+02:00

VISITA LLAMPEC A DONOSTIA

La Roser

Desprès de visitar Zegama enfilem la carretera cap a Donosti,feia mes de tres anys que no visita la ciutat,la que va ser durant mes d´ una dècada la meva Meca,el lloc on anava a passar les meves minses vacances,on desitjava que no corres el temps i somiava que alguna cosa passes pel meu cap prou important per tirar-la endavant. Quan les idees estant mancades de valor suficient per portar-les a terme no serveixen per res,això és el que ens passa a la majoria de mortals i a qui no el prenem per boix,si el cap mana sobre el cor ens porta pel camí de la racionalitat,del que es correcte i assenyat,per això es tant important el valor,potser mes que les idees.

una de tigrrrrreeeeeesssss!!!!!!

Tinc molts bons records de la ciutat , passejant per els seus carrerons em venen a la memòria instants que em fan gracia però deixant de fer-me’n quan penso els anys que fa que han passar....recordo el primer cop que vaig entrar a la Mejillonera,no recordo però com vaig sortir-ne,aquesta sensació em passa en mes d´ un bar,memòria selectiva o potser masses canyes!!Recordo quan em posava els pantalonets verd i anava a corre per tota la Concha i pujava cap el monte Igueldo ,m´ entrenava per anar a corre,m´ agradava veure a l´ altre gent que també ho feien com una cosa normal i no de boixos. Per un jovenet com jo carregat d´ energia positiva i negativa Donostia era la ciutat perfecte,elegant i acollidora però al mateix temps plena d ´ odi i violència.

el quinto pino!!!quin antro mes cutre,pero un dia el vaig tancar!!!

Tenia moltes ganes de tornar a perdrem pels seus carrerons buscant aquell restaurant on ens van donar de menjar,pagant es clar,tant be!

morruda!!!!

Vam deixar la furgo prop del port,la olor del cantàbric em recorda que aquí igual que en el meu poble l´ aigua es qui mana i cal sempre mirar el cel,però tot i que sembla que vol ploure la gent ens diuen que estiguem tranquils i així ho fem.

tipica postal del meus bloc!!

Cal no perdre temps i començar a fer alguna tapeta.....res millor que uns tigres i unes braves per anar fent gana,un bon xuleton servirà per matar el cuquet i un bon vi negre per apagar la set. Tot perfecte,com sempre,sort que no vivim aquí sinó pesaria uns quants quilets mes.

Per la tarda fem una visita al Aquàrium ,la Roser s´ ho va passar pipa,m´ imagino que deuria passar-li pel seu cap veient aquella fauna marina per primer cop,llastima que la etapa més espectacular de la nostre vida no la recordem,Freud ens diria lo contrari , que ho demostri!

la bona estrella!no sempre de barril!!!

la roser flipan!!

Anem a passejar per la cocha,hi ha la mateixa gent però amb altres cares,miro la mar ,potser alguna onada que es cargola sobre la sorra i desaparèixer mar en dins tornarà a visitar la ciutat mes endavant,igual com jo he fet,qui sap si coincidirem i ens saludarem com dos bons amics que es troben i parlen del temps passats...m´ assento en un banc que em toqui una mica l´ aire ....aquell vi.....

podria ser tanquilament el paisatge favorit de la meva vida

Passem un bon cap de setmana i desprès de passar pel mercat i carregar la furgo de productes de la terra tornem cap a casa.

la familia i un Jimmy Jamp!!

la familia i un altre espontani.....la gent fa el possible per sortir en el meu bloc!!!

ZEGAMA-AIZKORRI

2011-05-06T01:20:00.001+02:00

Zegama

Estic conduit i la Roser s´ ha posat ha plorar,no li agrada anar amb cotxe. La Silvia intenta calmar-la,ja casi i som. Hem deixat Pamplona a la nostre dreta i agafem el trencall cap a Alsasua,El verd i la boira son els amos aquí i la pluja fina envernissa els prats i perfuma la terra i els boscos.

Avui toca sacsejar l´ anima sense contemplacions,falten pocs quilometres per Zegama i el meu cor que no va com hauria d´ anar em recorda que va bategar fort en aquest boscos prats i cims,no nomes per omplir de força els meus muscles sinó també per fer-me sentir feliç i viu. M´ enric dels metges que nomes saben dir-me com funciona el meu cor de malament i no saben perquè no els hi surt a les maquines el que el meu cor es capaç de sentir,no saben que no som maquines som essers vius. No sabria dir-vos que em fa mes mal, corre la Marathon de Zegama o tenir que quedar-me a casa fent una vida normal.

Ja fa un any que vaig decidir fer-li cas al meu cardiòleg i deixar el que per mi era el sentit de tot ,el meu mon rodava entorn l ´ esforç el patiment el sacrifici i portar les cames ben depilades. Els que em coneixeu sabeu que soc un esportista amb unes marques molt mediocres,però tot i no haver guanyat mai res tinc la galeria de la memòria plena de grans triomfs.

Afegeix la llegenda

Però la Zegama-Aizkorri es sense cap mena de dubta la gran carrera,no nomes perque es una Marathon de muntanya amb uns desnivells brutals 5472m,es simplement perquè te l ´ essència de la terra,allò que jo tant m ´ estimo.

Recordo el primer any que vaig participar-hi,estava espantat,tenia experiència en marxes de resistència però allò era diferent,era una proba per la copa del mon de curses de muntanya,hi havien tots els meus herois i referents,recordo la línea de sortida uns minuts abans on un noi i una noia amb vestits tradicionals ens dedicaven una ball,recordo aquest moment perquè el silenci era espectacular, nomes es trencava per la força d´ unes notes de flauta que marcava els passos i el ritme del ball.

Els carres estaven plens de gent,no se sent res ,tots saben la importància d´ aquest moment ,era el regal que tot un poble ens oferia a tots els valents que anàvem a lluitar i corre per la seves terres,ens obsequiaven amb la seva cultura i la seva historia. Aquest record es va anar repetint durant quatre anys i cada cop aquella musica i aquell ball es van anar convertint amb una espècie de comunió entre el meu cos la meva ment la gent que m´ animava i la natura. encara s´ em posa la pell de gallina quan i penso .

Ja fa estona que em arribat a Zegama ,he aparcat el cotxe al costat de la plaça, just on ho havia fet l últim any,caminem per la plaça buida de gent, la memòria em transporta durant un petit moment al passat i les imatges es barregen amb la realitat del pressent,recordo com s´ enfilava per un caminet semi asfaltat,miro amunt i entre la boira veig Aizkorri ,veig aquella multitud de gent cridant el meu nom i si una cosa tenen el bascos es que tot ho fan amb el cor ,sense manies,quan dic que criden et juro que criden. Recordo com pujava amb la mirada clava a terra ,intentant no caure, mantenir el cap serè mentrestant davant meu s´ obria un passadís de gent orgullosa d´ estar allà animant i a tothom ,tant el primer com l´ últim .

Li explico a la Roser que em mira amb una cara d´ entendre- ho tot i decidim anar a fer un cafetó,el records em bombardeixen el cor sense pietat,al fons del carrer veig per on arribàvem , sempre m ´ ha costat recordar on estava situada la línea de meta,tot i que et juro que quan corria me la havia imaginat mil cops,fins i tot quan entrenava i les cames no em responien o quan em posava les bambes a l ´ hivern per anar a corre de nit .

en Kilian molt jovenet

A finals d´ aquest mes els carrers les crestes prats i cims es tornaran a omplir de gent per cridar i animar als quatre-cents corredors afortunats que disputaran i desfruitaran de la Zegama-Aizkorri .

M´ enyoro de la cursa dels prats i boscos de la gent i dels seues crits dels nervis,dels noi i la noia que ballaven ,del dorsal i la por a penjar-me’l tord,m´ enyoro dels entrenaments a la primavera quan els dies s’allarguen,de corre sol amb en miku escoltant musica,de pujar fins el Montalt i deixar escrit que vaig a Zegama,trobo ha faltar moltes coses ,però la vida es com es i no com voldríem que fos ,tot i així em considero molt afortunat per tenir les coses que tinc,tant els record com les persones que m ´ envolten.

Marxem que ja es tard i vol ploure ,moltes gracies a la gent de Zegama,els portare sempre dins el cor.

la silvia i la roser

www.zegama-aizkorri.com

corredors pujant cap Aizkorri

DIUMENGE DE RAMS A GIRONA

2011-04-24T13:57:00.000+02:00

mes Mambo i menys xa-xa-xa!!!

Som a Girona a passar el cap de setmana amb la Nuria i en Bertu, feia dies que deiem d´ anar a sopar-hi finalment hem escollit el dissabte i diumenge de rams ,s´ està tant be a Girona,molts records de quan era jove ...però d´ això ja fa molt!!

cau la candela!!!

El sopa el fem tot veient el barça i esperant sentencià la lliga,finalment un empat i va que t´ estimbes,però ens donem per satisfets!!!

la kitty en mambo i la Roser

El diumenge cap a la catedral a veure el Bisbe i beneir les palmes ,a veure si tenim mes sort que amb el mossèn del poble i l´ aigua beneïda que ens envia serveixi per camina ferm i sense entrebancs.

fent camí

No hi ha molta gent,però entre el públic descobrim algun personatge de Polònia i que les iaies van molt tunings.

en Nadal i tres iaies amb el cap tunejat ,com brillen!!!

Una volteta per els carrerons i cap a dinar i es que la teca no s´ ha de descuidar mai!!

Anem fins a Sant Aniol en un lloc que no vull dir perque es secretu,em va dir la meva dietista que no i anes,tot una garantia que allà donen de jalar sense contemplacions!!

la silvia i la nuria!!!

la Roser amb el seu pare amb peineta

El cap de setmana es fantastic i com diu la silvia :- Jo ja firmaria!!!!!!!

la perdiu blanca o gallina peluda del tibet

BLOC I COMPE A CAN JALPI

2011-04-22T12:26:00.000+02:00

COMPETICIO DE BLOC A CAN JALPI
Som dissabte i avui he de ser a casa d´ hora i per evitar possibles problemes decideixo no marxar a fer el miku per Montserrat.

can jalpi

Dons resulta que dins el parc de Can Jalpi han col·locat un bloc de fibra i avui fan la inauguració fent una competició oberta per tothom,la intenció es anar a treure el cap i donar suport animant als competidors.

el bloc

Veig algunes cares conegudes i la fem petar una estoneta, per casualitat porto els peus de gat a la motxilla i deu euros a la cartera,suficients per pagar la inscripció..sóc un toi fàcil que i farem!!!

A primera hora no hi ha molta gent tot i així em costa arrencar,soc tímid i que la gent et miri com ho fas fa que estigui una mica cohibit,però desprès d´ un parell de vies ja m ´ ha passat i estic disfrutant com un xaval amb el bloc!!

un moment de la compe

Cada cop hi ha mes gent ,res a veure amb la primera hora i es veu que aquest bloquerus son uns dormilegues i apuren fins tard!!!

un dels finalistes

Quan porto sis o set vies fetes encaro un petit desplom,faig un mal moviment i quedo penjat de dits ,concretament un de la ma dreta que decideix fer crak i dir que prou,m´ he fet mal i tot i que intento pensar que no ha sigut res no puc fer ni mica de força.

He plegat emprenya ,m´ho estava passant teta!!

aqui tenim el guanyador

Felicitar en Moisès i tots els seus companys i que tingui molta sort en aquest nou projecte que te per endavant.

en joan que va lluitar fins el final

M ´ he quedat fins a la tarda per veure la final i animar en Joan cunyat d´ en Bruno company dels xapautot,una abraçada per ell i la seva familia!!!

la Roser tambè s´ho va passar molt be

DISSABTE DE BULDER FABRICA LLOBET

2011-04-22T09:11:00.000+02:00

DISSABTES DE BULDER

fent el friki

Som dissabte i per culpa del constipat i la tos que m´ amarguen les nits no deixant-me descansar he decidit no anar ha escalar,em passo les nits tossint i no descanso gens be,no sóc l únic que li passa, es veu que això de la primavera afecta a les persones sensibles com jo!!

fent el pedò

La Roser com es de costum ha decidit anar a passar el dia amb els avis i me quedat solet, decideixo aprofitar el dia per fer feina però de seguida se´ m passen les ganes i m ´ escapo cap a Calella on soc soci d´ una sala de Bulder ,estic solet i aprofito per fer el friki i entrenar sense samarreta com els bons,aprofito tambè per fer quatre fotos per que veieu el que tenim al maresme!!!!!!!

en els desploms

SORTIDA AMB EL CENTRE PER MONTSERRAT

2011-04-11T23:53:00.002+02:00

CAMINANT PER MONTSERRAT AMB EL CENTRE

Feia molt de temps que des de el grup de Muntanya teníem previst una sortida a Montserrat,però per culpa de factors externs mai s´ havia produït,bàsicament mandra .

Som una bona colla ,uns vintena aproximadament la ruta prevista la vam triar amb l´ Albert i es tracta d´ anar al Coll de porc i tornar per la cara nord d´ agulles,es una excursioneta molt xula,si voleu algun dia la tornarem a fer.

tota la colla,

Finalment el diumenge es el dia escollit, l ´ home del temps ens va dir que tranquils,però que no allarguéssim massa la sortida perquè per la tarda s´ esperaven pluges!

en didac,la ruth mes tropa

Sisplau que portin la guillotina a Tv3 i l´ estrenin amb els Molines i mini Molines ....a les set del mati queia una d´ aigua que semblava que tenia que caure el cel a sobre,com que ja estàvem de camí a Montserrat vam decidir continuar ,si mes no un esmorzar al Bar de l´ Anna queia segur!!

semblaque hi ha gana

Quan arribem al aparcament de can Massana no plou i decidim sortir sense contemplacions i variant una mica el recorregut per evitar zones on pugem prendre mal per culpa de la pedra molla.

cal anar en conte,la roca esta mullada

Tot i passar per agulles no en veiem ni una,la boira s´ ha apuntat a la sortida i ens vigila des de el cel,no es fins al coll de porc que decideix marxar i ens deixa gaudir de la espectacular cara nord de Montserrat.

dos grans homes,els hi falla el tipu

la gent de Canet i Sant Pol un plaer!!

les tres Maries

Finalment el temps ens ha respectat i em passat un mati excel·lent amb molt bona companyia.

gran persona!!!

el conglomerat adobte formes molt estranyes

la closca que es veu de primer plar no teres a veure amb la morfologia de la zona

Esperem tornar-hi un altre dia i que l´ esperit del conglomerat montserratí hagi fet arrels al cor de tots els companys i companyes , que la emoció que sentim quan pasturem per Montserrat s´ encomani dins vostre .

aqui jo

SORTIDA AL TURO DE LOURDES

2011-04-11T22:38:00.000+02:00

SORTIDA AL TURO DE LOURDES

Feia dies que tenia la crònica pendent però ja se sap que aquestes coses s´ han de fer en calent sinó costen molt.

la jefa i jo ella porta el mandu

El dissabte vaig decidir quedar-me amb la Roser i passar el dia junts. Ens vam llevar d’hora i desprès d’un bon esmorzar,enfilem camí de Lourdes per anar a buscar el camí amagat un corriol preciós i del qual tinc molt bons records!!!

en micu tirava les fotos

Tot recollint espàrrecs i disfrutant de la primavera arribem al Turo de Lourdes,de baixada i de camí cap a casa fem una ullada a la pressa ,no puc sentir mes que pena quan veig el que han fet,m´ agradaria pensar que la meva filla serà mes valenta que jo i no el hi deixi passar ni una!!

un record per en jordi ,el turo era un dels llocs que mes estimava !

La sort que tenen els responsables d’haver venut el poble a les constructores es que som una generació apollardada i si els tinguéssim ben posats, ja haguéssim plantat la guillotina a la plaça i mes d’un faria temps que tindria la closa dins d’un cubell !!!

En aquesta foto es veu com esta el nostre poble,la merda a sota la runa disimulada i per fer macu a sobre quatre tombones i sombrilles caribenyes per disimular!!!

un altre gall cantaria!!!!

ANGLADA-GUILLEMÓN AL CAVALL BERNAT

2011-03-21T00:28:00.001+01:00

ANGLADA-GUILLEMON CAVALL BERNAT

el cavall

Som el dia del pare i per celebrar-ho anem a al cavall amb tota la colla i sense les dones. En Ricard en Jaume i jo anem a fer una clàssica en el lloc més emblemàtic de la escalada Montserratina al Cavall Bernat la via escollida va ser oberta l´ any 1961 per dos mites de la escalada, l´ Anglada i el seu company en Guillemón.

estetic perfil

Quan un afronta una via amb aquestes característiques mereix un gran respecte i sap que cada pas que fa es una petita part de la historia del nostre país i d´ una gent que amb un material a anys llum del nostre pujaven per llocs on calia tenir alguna cosa mes que valor!

això es el que tenien i molt grossos

Els dos primers llars els empalmem i els fem en lliure,no passa de cinquè però com sempre es diu cal anar en conte. El tercer llarg comença els trams que nosaltres fem A1 i no el deixem fins l ´ últim llarg.

el que passa per no portar prou cintes...

Els passos cal dir que son llargs i no sempre fan molt bona pinta.

aquest soc jo lluitant

La quarta reunió es fa dins d´ una bauma......

en Jaume es un paio tranquil

........a partí d´ aquí entrem en el llarg mes complicat de tota la via,nosaltres vam aprofitar una reunió que hi ha entremig perquè veiem que fèiem curt de cintes,davant nostre sens presenta una fissura des equipada que en Jaume va resoldre amb la classe i elegància que el caracteritza,el paio es va penjar d´ un micro i com si res!!!

classe i elegancia

en aquest llarg trobem un plom molt ben clavat que ens ajuda a progressar finalment arriben a una altre vauma on muntem la reunió que ens hauria d´ haver portat a veure la moreneta!!

L´ últim llarg ens despistem i en lloc de sortir per la dreta tirem per la esquerra i noi aquí es on es va complicar la cosa. Si haguéssim tirat per la dreta de la bauma ens queda un tram fàcil de Ae amb una sortida de IV que ens portava fins al cim.

en ricars i jo

en jaume un crac

Hi ha cops però que les coses es compliquen i sense adorar- te et trobes en una situació una mica delicada,això es el que li va passar en Ricard que decidit va arrencar l´ últim llarg i es va trobar un desplom que no va ser capaç de resoldre i no per la falta d´ ofici,en Ricard en te molt d´ això i en sap molt d´ escalar, es un referent per a tots,una persona noble i senzilla,es un plaer per mi tenir-lo com a company....com anava dient ens vam quedar encallats a les portes del cim,la situació era tensa no sabíem com sortir-ne i es en aquest moment on l´ escalada et fa fort i t ´ ensenya que sempre hi ha una camí,la resta de la colla ens mirava des de baix i s´ adonen la cosa esta complicada , li diuen que si fa un flanqueig pot arribar fins a sobre la berruga on hi ha la reunió , en Ricard aconsegueix arribar-hi fent una tirada d´ aquelles que recordarem durant temps.

Finalment desprès de lluitar tots aconseguim fer cim i tirar-nos una foto amb la nostre Moreneta, que ja es pensava que la aniríem a veure!!!

aqui tots quatre,en Jaume en Ricard la Moreneta i Jo

Els detalls del flanqueig quedaran gravats i forjaran el nostre esperit per ensenyar-nos que la vida i ser pare es el mes bonic del món!!!


no hace falta decir nada mas...

Gracies companys,Jaume i Ricard .

aquesta es la ressenya de la via nosaltres l´ultim llarg vam sortir per la dreta i vam anar a patar sobre la berruga

quin regalet !!!

Quan vaig arribar a casa tard ,sempre arribo tard,m ´ esperaven la Silvia i la Roser amb una ampolleta de cava ,un bon sopar i un detallet,jo vaig poder oferir la immaterialitat dels sentiments i la intensitat del la emoció que vaig sentir quan vaig entrar per la porta de casa.

FENT EL MIKU

LA CAMEL + L3 DE LA SLOWHAND

PETIT FOUR 70m V+

VIA MOMPART MIRANDA DE LES BOIGUES

BONES FESTES I MOLTA SORT

DIEDRE FARRENY ROCA ALTA

OBRINT PAS I LA XULETO-EXTREM

AGULLA DELS TRES PONTS. ARESTA IDIL.LICA (V/Ae 155 m)

ESPOLON BOMBERO

TERRA INCOGNITA Les Agudes Montseny 6Jotes (V­+/A1 )

PIC DE LA VALLETA

Com que no he dormit en tota la setmana pensant amb en Vladimir i a qui representa vaig decidir no fer cordada i passar el dia pasturant per la vall i fent el cabra tot meditant i buscant el sentit d´ algunes coses,com diria en Mourinho :- por que?

passo un bon dia envoltat de natura i bona temperatura intentant buscar el costat positiu a tot el que em passa últimament ,pensant sobretot amb la Roser,torno a casa amb bona nota sabent-me feliç de tenir el poc que tinc.

Les muntanyes sinó hi ha un moviment sobtat de plaques o un fenomen meteorològic capaç de modificar-les,no acostumen a canviar de lloc,tot i que poden canviar de forma, així que ja hi tornarem un altre dia.

Per casualitats i coincidències vacacionals ens torbem a la Cerdanya,allà hi coincidim amb en Gerard l´ Albert les seves respectives dones i els futur del nostre país i el nostre be mes preuat.

L´ escalada val molt la pena i tot ser prou evident no cal perdre mai la com postura,ni cap friend que ja n´ hi ha prou d´ abandonats al llarg de la via .

laressenya

COLONIES 2o11

EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

LA CANALETA DE LES NIFES

MASSAGE

TENDINITIS

VISITA LLAMPEC A DONOSTI

ZEGAMA-AIZKORRI

DIUMENGE DE RAMS A GIRONA

BLOC I COMPE A CAN JALPI

DISSABTE DE BULDER FABRICA LLOBET

SORTIDA AMB EL CENTRE PER MONTSERRAT

SORTIDA AL TURO DE LOURDES

ANGLADA-GUILLEMÓN AL CAVALL BERNAT

TERRA INCOGNITA Les Agudes Montseny 6Jotes (V+/A1 )