diumenge, 23 novembre de 2014

A COR OBERT



Ja fa temps que ho sabíem,finalment va arribar el dia i després de consensuar-ho amb la Dr. Ferrer i la Dr. Berastegui vam decidir operar i posar una vàlvula nova,concretament una mecànica model ON-X 23mm .La família com es normal estava nerviosa jo gens,feia temps que no em trobava be, cada cop estava mes  limitat i volia de treure’m aquella angoixa, tenia clar que si la cosa anava be perfecte i si no algú ja m ho explicaria quan truques a les portes de Sant Pere.


Ingresso un dia abans i em fan quatre probes de rutina,alguns anàlisis i un afaitat total amb el qual no i contava,l anestesista m explica com m adormirà i jo com es normal no i poso cap pega. Arriba l´ hora i dic adéu momentàniament a la dona i els pares i cap a quiròfan,em quedo amb un quadre d´ una platja paradisíaca que tenen com ha decoració....no recordo res mes....
Em desperten unes mans que em diuen que ja estic i que em van a treure el tub per on respiro,no se molt be que passa i intento obrir els ulls,veig llum,aquelles mans son de l Alba  una de les infermeres que em va atendre quan estava a la UCI,un bonic nom per despertar d una operació de cor. No tinc molt de record de quan de temps i vaig ser-hi,recordo que anava passant els pares, la dona i la meva germana i  per les cares que posaven havia fer mala cara..després cap a planta,amb la meva sonda els tubs de drenatge ple de cables i vies per  tot... un malat de veritat.

Comparteixo habitació amb en Jordi de Mataró,compartim també unes ganes terribles de recuperar-nos i mes ho menys ho fem al mateix ritme,un bon company d habitació, el seu germà em va vendre una pila de bambes al llarg dels anys,quines casualitats!
 Rebo molts missatges de suport,gent que em ve a veure,que m envia missatges al mòbil,que em truquen i es preocupen pel meu estat ,no diré que també vaig tenir alguna decepció de gent amb la que havia compartit coses i encara estic esperant un detallet tant simple com un copet a  l ´ esquena en forma de missatge,però em quedo amb tots els amics i amigues que ho va fer ho de tot cor,moltes gracies a tots de veritat,en moments així un detall val per mil,gracies.

També voldria donar les gracies a tot el personal de la planta 11 del hospital  Germans Tries i Pujol  ,a les noies de la neteja,als camillers que m ajudaven a posar-me en peu,a totes les infermeres que em van cuidar com si fos un rei,als  metges que van fer que jo ara pugui estar així de bé,a tots els treballadors que malgrat  les retallades continua donant el millor que tenen per fer que gent operada com jo es trobin lo millor possible i tingui una bona recuperació, a l ´ Elena per fer que ens sentim una mica com a casa,no tinc prous paraules d ´ agraïment per a tots ells. Donar les gracies a tot l´ equip de cardiologia a la doctora Berastegui que va ser l  encarregada de posar-me la vàlvula i de deixar-me un pit tant ben brodat,al Dr. Viguer i la Dra. Torrent pel seu suport i companyia abans i després de la operació i aguantar-me pel poble amb les meves preguntes i pardalets que de tant en tant se´ m passen pel cap.

Ja fa sis mesos que em van operar i crec que no puc demanar mes,torno a treballar ,surto  amb bicicleta i a corre,tornant a sentir aquella sensació de felicitat que em dona la llibertat de notar que el meu pit batega i es torna a emocionar amb la llum que ens regala la vida. Em venen els records de quan les meves cames eren l ´ amo dels meus pensaments i les meves il·lusions em portaven a lluitar per elles. Per desgracia meva vaig tenir que deixar-ho quan mes ganes en tenia,això no va ser fàcil i crec que no vaig aconseguir-ho,ara torno a sentir la sang que bull i les ganes de tirar endavant son mes fortes que mai. Podríem dir que el 22 de maig del 2014 vaig tornar a néixer amb mig any he après que la vida es un instant que cal aprofitar-la al màxim,que els moments de felicitat són molt fràgils , quan menys t ´ ho penses la vida et dona una urpada i et destroça tot el que has construït,que la salut es lo mes important que tenim, ni  tots els diners del mon ni les coses mes boniques que ens podem imaginar tenen sentit si estem malalts. Cal que aprofitem aquest moment dema et dic jo que serà tard.
Finalment donar gracies a la família,els amics ,a tots els que        m ´ estimo,ja sabeu qui sou no em feu dir noms, als pares per fer veure que estaven tranquils , la Silvia per la paciència i a la Roser el motiu mes bonic que tinc per ser feliç .Moltes gracies!

Dono gracies a la vida per deixar-me continuar jugant amb ella fins que li plagui acabar amb la partida,no li posaré fàcil!

dissabte, 2 març de 2013

CIMMUNTANYA



Cimmuntanya

Desprès de casi un any lluitant per arrencar un projecte he decidit tancar i guardar –lo, qui sap per un altre moment . No    n’ he sabut prou, segurament els entesos ja ho deien i si els hi hagués fet cas ara no estaria tancant,això em passa per ser un tossut!!!

Durant aquest temps he tractat amb  molta gent ,persones que m ´ ha ajudat molt, d´ altres que      m ´ han dit que em volien ajudar i pobretes no ho han aconseguit...... inclús diria que han fer tot el contrari. He descobert a els amics que tinc,a tots ells una abraçada molt forta de tot cor. També vull donar les gracies a tota la gent que he conegut,a Calella i tots els veïns  que  m ´ ha tractat molt be, els trobaré a faltar. Ha sigut genial i  és una llàstima que s´ hagi d´ acabar.
Que les coses no hagin sortit be nomes te un culpable i soc jo ,el país esta cardat i cada cop hi ha mes gent que ho està passant malament,no hi ha hagut dia que no m´ hagin entrat a demanar diners,m ´ han arribat ha encarregar un sac per dormir en un cotxe......

. Segurament les meves nocions i la meva capacitat per resoldre problemes d´ economia son nul·les, a mi si en lloc d´ ajudar-me m ´ haguessin deixat tranquil segur que m´ hagués anat millor.. Tanco la parada  una mica desanimat però   amb el cap molt alt, podríem considerar-ho un fracàs,potser si i segurament ho es, intentaré pensat que ha sigut un triomf a les pors que tenim per fer les coses que ens agradarien .Em vull quedar i em quedo amb tots els bons records i la bona gent que m ´ he creuat,no negaré que hi ha gent que m ´ ha fallat,ells ja saben qui son,no els hi  tindre en conte.
Vull donar les gracies també a totes les marques i empreses que he treballat,s´ han portat molt be  amb mi . 

A tots moltes gracies de veritat, no vull deixar-me a ningú, ha sigut un plaer i fins un altre.

dissabte, 4 agost de 2012

CIMMUNTANYA



CIMMUNTANYA

Després de tres mesos lluitant per poder aconseguir el que finalment  diumenge dia cinc  serà una realitat,Cimmuntanya ha passat a ser un projecte guardat en un calaix  a una botiga especialitzada en muntanya.
Gracies a tots els que m ´ han ajudat,no ha sigut gens fàcil,i crec que a partir d ´ ara  encara ho serà menys,però estaré aquí lluitant per tirar això endavant.

la botiga esta situada a Calella, al carrer Francesc Matas i Rodes 17 i si passeu a saludar-me sempre sereu ben entrats!!!!
 Sort a tots i gaasssss!!!

dimarts, 17 juliol de 2012

PUJADA ANDORRA 2012


PUJADA ANDORRA 2012
de bon mati!!

Avui toca matinar posar-se el mono de feina pujar a la furgo i cap Andorra!!
tota la colla!

aqui jo  conduit i tirant fotos i enviant watzaps!
Quedem a les cinc del mati per sortir puntuals, la ruta triada aquest any es un pel mes exigent que altres anys :Arenys de Munt Collsacreu - Snat Celoni - Hostalric - Sta. Coloma de Farners - Angles -Olot - Coll de Canes - ripoll -gombren - La Pobla de Lillet - Guardiola de Berguedà - Saldes - Gosol   - Tuixent - comellana - La Vansa - Fonols del Cadí - Adaen - La Seu d´Urell-Sant Juliè de Luria.
que xulo!!
 
Fer l´ assistència als companys de club es per mi un honor,ja fa tres anys que no vaig amb bici i  sembla que no ho hagi deixat mai,cada cop que ens trobem parlem de tot com si hagués passat aquell mateix matí,molts bons record que tinc amb la gent del club i la grupeta dels dissabte que tanta estopa ens havíem fotut. 
amb alguns nomes ens veiem un cop l any,epro sempre es un plaer!

video
en pruna i en minipruna..

 Aquest any son dotze els valents que decideixen pujar, millor dit onze i en Mitja que esta tant fort que va decidir pujar pel seu conte,ja quedar clar quan en el primer port ja pujava destacat,no va poder seguir-lo ningú...
No es pot perdre temps,al final ens va treure dues hores quin crack!!

 cares de concentració

aqui encara reiem,de fet no vam parar de fer-ho!
en mitja te el record de menjar un tall de melo ,però en Lluis el te de la xindria!!
en pruna anava amb el freno posat...però no se´n va poder estar !!
Tot i que alguns no hàgim coincidit mai us asseguro que ens ho haguéssim passat molt be,us hagués fet suar la cansalada per atrapar-me o mirant enrere vigilant per si us atrapo,segur però que a d´ alt ens haguéssim fet un fart de riure,perquè no hi ha res millor que això! 
  Cal estar ben hidratat,no nomes viu l ´home de gintonic!!

 
El mestre
aqui l´equip
aquesta foto es just abans del famos quilometre 25!!
parada tècnica i parada a boxes
aqui un espartanu!!

Amb la furgoneta anem en Tendo  i jo i intentem fer lo millor possible perquè a ningú li falti de res,amb una cura especial als companys que en els port els hi costa una mica mes i intentant  animar-los i fent mes lleu el patiment tant agradable del esforç.
dinant a Gosol

Molts records a tots i ens veiem !!!
 Aqui una foto familiar a dos braços,som tots els que erem,una bona grupeta.
 Podeu dir el que vulgueu però ara com ara la meva vida es verical....!!!1