diumenge, 23 de novembre de 2014

A COR OBERT



Ja fa temps que ho sabíem,finalment va arribar el dia i després de consensuar-ho amb la Dr. Ferrer i la Dr. Berastegui vam decidir operar i posar una vàlvula nova,concretament una mecànica model ON-X 23mm .La família com es normal estava nerviosa jo gens,feia temps que no em trobava be, cada cop estava mes  limitat i volia de treure’m aquella angoixa, tenia clar que si la cosa anava be perfecte i si no algú ja m ho explicaria quan truques a les portes de Sant Pere.


Ingresso un dia abans i em fan quatre probes de rutina,alguns anàlisis i un afaitat total amb el qual no i contava,l anestesista m explica com m adormirà i jo com es normal no i poso cap pega. Arriba l´ hora i dic adéu momentàniament a la dona i els pares i cap a quiròfan,em quedo amb un quadre d´ una platja paradisíaca que tenen com ha decoració....no recordo res mes....
Em desperten unes mans que em diuen que ja estic i que em van a treure el tub per on respiro,no se molt be que passa i intento obrir els ulls,veig llum,aquelles mans son de l Alba  una de les infermeres que em va atendre quan estava a la UCI,un bonic nom per despertar d una operació de cor. No tinc molt de record de quan de temps i vaig ser-hi,recordo que anava passant els pares, la dona i la meva germana i  per les cares que posaven havia fer mala cara..després cap a planta,amb la meva sonda els tubs de drenatge ple de cables i vies per  tot... un malat de veritat.

Comparteixo habitació amb en Jordi de Mataró,compartim també unes ganes terribles de recuperar-nos i mes ho menys ho fem al mateix ritme,un bon company d habitació, el seu germà em va vendre una pila de bambes al llarg dels anys,quines casualitats!
 Rebo molts missatges de suport,gent que em ve a veure,que m envia missatges al mòbil,que em truquen i es preocupen pel meu estat ,no diré que també vaig tenir alguna decepció de gent amb la que havia compartit coses i encara estic esperant un detallet tant simple com un copet a  l ´ esquena en forma de missatge,però em quedo amb tots els amics i amigues que ho va fer ho de tot cor,moltes gracies a tots de veritat,en moments així un detall val per mil,gracies.

També voldria donar les gracies a tot el personal de la planta 11 del hospital  Germans Tries i Pujol  ,a les noies de la neteja,als camillers que m ajudaven a posar-me en peu,a totes les infermeres que em van cuidar com si fos un rei,als  metges que van fer que jo ara pugui estar així de bé,a tots els treballadors que malgrat  les retallades continua donant el millor que tenen per fer que gent operada com jo es trobin lo millor possible i tingui una bona recuperació, a l ´ Elena per fer que ens sentim una mica com a casa,no tinc prous paraules d ´ agraïment per a tots ells. Donar les gracies a tot l´ equip de cardiologia a la doctora Berastegui que va ser l  encarregada de posar-me la vàlvula i de deixar-me un pit tant ben brodat,al Dr. Viguer i la Dra. Torrent pel seu suport i companyia abans i després de la operació i aguantar-me pel poble amb les meves preguntes i pardalets que de tant en tant se´ m passen pel cap.

Ja fa sis mesos que em van operar i crec que no puc demanar mes,torno a treballar ,surto  amb bicicleta i a corre,tornant a sentir aquella sensació de felicitat que em dona la llibertat de notar que el meu pit batega i es torna a emocionar amb la llum que ens regala la vida. Em venen els records de quan les meves cames eren l ´ amo dels meus pensaments i les meves il·lusions em portaven a lluitar per elles. Per desgracia meva vaig tenir que deixar-ho quan mes ganes en tenia,això no va ser fàcil i crec que no vaig aconseguir-ho,ara torno a sentir la sang que bull i les ganes de tirar endavant son mes fortes que mai. Podríem dir que el 22 de maig del 2014 vaig tornar a néixer amb mig any he après que la vida es un instant que cal aprofitar-la al màxim,que els moments de felicitat són molt fràgils , quan menys t ´ ho penses la vida et dona una urpada i et destroça tot el que has construït,que la salut es lo mes important que tenim, ni  tots els diners del mon ni les coses mes boniques que ens podem imaginar tenen sentit si estem malalts. Cal que aprofitem aquest moment dema et dic jo que serà tard.
Finalment donar gracies a la família,els amics ,a tots els que        m ´ estimo,ja sabeu qui sou no em feu dir noms, als pares per fer veure que estaven tranquils , la Silvia per la paciència i a la Roser el motiu mes bonic que tinc per ser feliç .Moltes gracies!

Dono gracies a la vida per deixar-me continuar jugant amb ella fins que li plagui acabar amb la partida,no li posaré fàcil!

5 comentaris:

  1. Jo no se si sóc dels que estimes, però igual-ment estic content de poder-te tornar a llegir i més content de trobar-te amb ànims i força
    !!!Anims!!!

    ResponSuprimeix
  2. FELICITATS CRAC! Me n'alegro molt de que tot hagi anat bé, ets molt valent i positiu, i això t'ajuda a superar qualsevol entrebanc. Ara, a veure quan anem a fer una volta en bici plegats. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Jode Lluís vaya noticia me desayuno con mi café esta mañana. Me alegro que estes recuperandote bien, fuerza compañero! Un abrazo grande desde la patagonia.

    ResponSuprimeix
  4. M'alegro que estiguis bé!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si m envies un wat sabre a qui donar-li les gracies

      Suprimeix