ANGLADA-GUILLEMÓN AL CAVALL BERNAT

ANGLADA-GUILLEMON CAVALL BERNAT

el cavall

Som el dia del pare i per celebrar-ho anem a al cavall amb tota la colla i sense les dones. En Ricard en Jaume i jo anem a fer una clàssica en el lloc més emblemàtic de la escalada Montserratina al Cavall Bernat la via escollida va ser oberta l´ any 1961 per dos mites de la escalada, l´ Anglada i el seu company en Guillemón.

estetic  perfil

Quan un afronta una via amb aquestes característiques mereix un gran respecte i sap que cada pas que fa es una petita part de la historia del nostre país i d´ una gent que amb un material a anys llum del nostre pujaven per llocs on calia tenir alguna cosa mes que valor!

això es el que tenien i molt grossos

Els dos primers llars els empalmem i els fem en lliure,no passa de cinquè però com sempre es diu cal anar en conte. El tercer llarg comença els trams que nosaltres fem A1 i no el deixem fins  l ´ últim llarg.

el que passa per no portar prou cintes...

Els passos cal dir que son llargs i no sempre fan molt bona pinta.

aquest soc jo lluitant

La quarta reunió es fa dins d´ una bauma......

en Jaume es un paio tranquil

........a partí d´ aquí  entrem en el llarg mes complicat de tota la via,nosaltres vam aprofitar una reunió que hi ha entremig perquè veiem que fèiem curt de cintes,davant nostre sens presenta  una fissura des equipada que en Jaume  va resoldre amb la  classe i elegància que el caracteritza,el paio es va penjar d´ un micro i com si res!!!

classe i elegancia

en aquest llarg trobem un plom molt ben clavat que ens ajuda a progressar finalment arriben a una altre vauma on muntem la reunió que ens hauria d´ haver portat a veure la moreneta!!

L´ últim llarg ens despistem i en lloc de sortir per la dreta tirem per la esquerra i noi aquí es on es va complicar la cosa. Si haguéssim tirat per la dreta de la bauma ens queda un tram fàcil de Ae amb una sortida de IV que ens portava fins al cim.

en ricars i jo

en jaume un crac

Hi ha cops però que les coses es compliquen i sense adorar- te et trobes en una situació una mica delicada,això es el que li va passar en Ricard que decidit va arrencar l´ últim llarg i es va trobar un desplom que no va ser capaç de resoldre i no per la falta d´ ofici,en Ricard  en te molt d´ això i en sap molt d´ escalar, es un referent per a tots,una persona noble i senzilla,es un plaer per mi tenir-lo com a company....com anava dient ens vam quedar  encallats a les portes del cim,la situació era tensa no sabíem com sortir-ne i  es en aquest moment on l´ escalada et fa fort  i t ´ ensenya que sempre hi ha una camí,la resta de la colla ens mirava des de baix i s´ adonen la  cosa esta complicada , li diuen que si  fa un flanqueig pot arribar fins a sobre la berruga on hi ha  la reunió , en Ricard aconsegueix arribar-hi fent una tirada  d´ aquelles que recordarem durant temps.

Finalment desprès de lluitar tots  aconseguim fer cim i tirar-nos una foto amb la nostre Moreneta, que ja es pensava que la aniríem a veure!!!

aqui tots quatre,en Jaume en Ricard la Moreneta i Jo

Els detalls del flanqueig quedaran gravats i forjaran el nostre esperit per ensenyar-nos  que la vida i ser pare es el mes bonic del món!!!

no hace falta decir nada mas...

Gracies  companys,Jaume i Ricard .

aquesta es la ressenya de la via nosaltres l´ultim llarg vam sortir per la dreta i vam anar a patar sobre la berruga

quin regalet !!!

Quan vaig arribar a casa tard ,sempre arribo tard,m ´ esperaven la Silvia i la Roser amb una ampolleta de cava ,un bon sopar i un detallet,jo vaig poder oferir la immaterialitat dels sentiments i la intensitat del la emoció que vaig sentir quan vaig entrar per la porta de casa.