VISITA LLAMPEC A DONOSTIA
 |
| La Roser |
Desprès de visitar Zegama enfilem la carretera cap a Donosti,feia mes de tres anys que no visita la ciutat,la que va ser durant mes d´ una dècada la meva Meca,el lloc on anava a passar les meves minses vacances,on desitjava que no corres el temps i somiava que alguna cosa passes pel meu cap prou important per tirar-la endavant. Quan les idees estant mancades de valor suficient per portar-les a terme no serveixen per res,això és el que ens passa a la majoria de mortals i a qui no el prenem per boix,si el cap mana sobre el cor ens porta pel camí de la racionalitat,del que es correcte i assenyat,per això es tant important el valor,potser mes que les idees.
 |
| una de tigrrrrreeeeeesssss!!!!!! |
Tinc molts bons records de la ciutat , passejant per els seus carrerons em venen a la memòria instants que em fan gracia però deixant de fer-me’n quan penso els anys que fa que han passar....recordo el primer cop que vaig entrar a la Mejillonera,no recordo però com vaig sortir-ne,aquesta sensació em passa en mes d´ un bar,memòria selectiva o potser masses canyes!!Recordo quan em posava els pantalonets verd i anava a corre per tota la Concha i pujava cap el monte Igueldo ,m´ entrenava per anar a corre,m´ agradava veure a l´ altre gent que també ho feien com una cosa normal i no de boixos. Per un jovenet com jo carregat d´ energia positiva i negativa Donostia era la ciutat perfecte,elegant i acollidora però al mateix temps plena d ´ odi i violència.
 |
| el quinto pino!!!quin antro mes cutre,pero un dia el vaig tancar!!! |
Tenia moltes ganes de tornar a perdrem pels seus carrerons buscant aquell restaurant on ens van donar de menjar,pagant es clar,tant be!
 |
| morruda!!!! |
Vam deixar la furgo prop del port,la olor del cantàbric em recorda que aquí igual que en el meu poble l´ aigua es qui mana i cal sempre mirar el cel,però tot i que sembla que vol ploure la gent ens diuen que estiguem tranquils i així ho fem.
 |
| tipica postal del meus bloc!! |
Cal no perdre temps i començar a fer alguna tapeta.....res millor que uns tigres i unes braves per anar fent gana,un bon xuleton servirà per matar el cuquet i un bon vi negre per apagar la set. Tot perfecte,com sempre,sort que no vivim aquí sinó pesaria uns quants quilets mes.
Per la tarda fem una visita al Aquàrium ,la Roser s´ ho va passar pipa,m´ imagino que deuria passar-li pel seu cap veient aquella fauna marina per primer cop,llastima que la etapa més espectacular de la nostre vida no la recordem,Freud ens diria lo contrari , que ho demostri!
 |
| la bona estrella!no sempre de barril!!! |
 |
| la roser flipan!! |
Anem a passejar per la cocha,hi ha la mateixa gent però amb altres cares,miro la mar ,potser alguna onada que es cargola sobre la sorra i desaparèixer mar en dins tornarà a visitar la ciutat mes endavant,igual com jo he fet,qui sap si coincidirem i ens saludarem com dos bons amics que es troben i parlen del temps passats...m´ assento en un banc que em toqui una mica l´ aire ....aquell vi.....
 |
| podria ser tanquilament el paisatge favorit de la meva vida |
Passem un bon cap de setmana i desprès de passar pel mercat i carregar la furgo de productes de la terra tornem cap a casa.
 |
| la familia i un Jimmy Jamp!! |
 |
| la familia i un altre espontani.....la gent fa el possible per sortir en el meu bloc!!! |
Nomes puc dir...Sou collonuts
ResponEliminaM'has fet reviure moments super emotius a Donosti.. quina terra, quin paisatge.... Va Lluís, que tinc ganes que em facis riure... que les últimes cròniques que has fet tenen un to melancòlic.... Avui baixant de Puigcerdà hem passat x davant de Montserrat i li he explicat a l'Iván les teves peripècies al Cavall Bernat... quina estàs preparant??? Una abraçada ben forta per tu i per la teva "modelu"
ResponEliminaGenial l'entrada i les fotos! La Roser quan sigui més gran i miri enrere a través del teu bloc recordarà moltes coses que segurament creurà haver oblidat! Jo igual que la Nika també et vull llegir més animat!
ResponElimina