EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

Aquest divendres vaig decidir fugir de la civilització ,dels perill i trampes que la societat em tenia  preparades   i allunyant-me de vicis i  males companyies , així que no vaig assistir al concert de la Salseta.

Ja fa uns quans anys que per la Breda de Plaça venen a tocar la Salseta del poble Sec  i jo no hi faltava mai,la llàstima que tenia que anar-hi sol perquè la dona el dissabte treballa i no em podia acompanyar,ja se sap que anar ha un concert de festa major sense la dona  es molt avorrit,així que per anar ha passar-ho malament vaig a passar la nit al Pedraforca!!!! 

una ressenya que he trobat per internet,això es el que vam fer

Anar al Pedraforca ja val la pena,però poder escalar-hi es una cosa fascinant ,una aventura que transcorre en un salvatge mon de roca. Quan escales a la  cara nord  no sempre saps si vas pel bon camí,encara que portis la millor ressenya del mon sempre tens el perill de perdre’t ,potser perquè la cara nord del pedra te cara de pocs amics ,es molt esquerpa i poc amable,però quan la mires des de baix sempre riu i et pica l´ ullet donant-te les gracies i regalant-te una jornada meravellosa d´ aventura i escalada.

en Raon i la Isabel esperant i gaudint del entorn

Som la Isabel en Ramon i jo,primer anem a sopar i gaudim d´ un bivac fantàstic, sense mosquits i estrellada que ens permet descobrir algun satèl·lit i passar revista a les constel·lacions,jo crec que no em vam encertar ni una. La nit es fa curta i de seguida surt el sol amb il·lusió ,nosaltres ens aixequem sense contemplacions i després de fer quatre queixalades ens repartim el material i cap a peu de via,passem pel costat del refugi tot mirant amunt,la via es veu molt clara i el camí per arribar-hi també,nosaltres com sempre ho compliquem una mica i fem una mica mes de volta. 

les reunions estan amb parabolts ,pero les reforcem una micona

aqui jo fent el primer llarg

La via te cinc llarg tots ells molts xulos i entretinguts,assegurats amb algun pitó  i on  es poden anar protegint amb friends de totes les mides. El pas clau està sortint  sortint de la quarta reunió on en Ramon es llueix fent una dansa amb els estreps i la roca que ens va deixar a tots bocabadats. 

lluitant !!!

Nosaltres vam continuar cap a la dreta seguint unes marques taronges,davant nostre tenim una cordada que anava una mica perduts i els i donem un cop de ma i els ajudem a sortir  fins el collet de la cova,un  cop som al collet anem cap a la canal del Gat  ,desgrimpem amb molt de conte i assegurem la baixada amb les cordes.  Finalment la tartera i cap el cotxe,vam  una mica tard a casa però ha valgut la pena.

les reunions les fem totes mudes,en ramon no esndeixa parlar!!!

En resum una via que val molt la pena,tot transcorre amb molt d´ ambient,però el mes important es la companyia i  amb això em considero afortunat.

en Ramon Cot ,cap de la cordada