ARESTA IDÍL·LICA
Descobrir llocs nous sempre es interessant,però aquest cop la descoberta ha estat sorprenent. Sant Honorat és sense cap mena de dubte un lloc màgic,situat en un lloc on el calcari i les gran parets son les que manen neix ple de personalitat un conglomerat ondejat pel vent i esgarrapat per l ´ aigua deixant-nos unes torrenteres i mars de pedra salvatgement feréstecs.
Però es clar que tot això amb la panxa plena es veu molt millor,per això la primera parada la fem per agafar una mica de forces i estar atent amb la pedra. Avui som una bona colla,en Ricard ,en Josep de Sant Pol,l ´ Antonio que tot i ser del madrit es bona persona,el mestre Cot i un servidor.
anem forts!! |
La via consta de sis llargs,nosaltres vam empalmar els dos primers, un de 15 i l´ altre de trenta. La quarta tirada es la mes bonica i dura ,te passos que t´ obliguen a donar el millor de tu,es pot fer en lliure com va fer en Ricard o com la resta dels mortals trampejant però amb dignitat.
En Ricard i l´Antonio companys de cordada |
La baixada consta de un primer ràpel de 15 metres que ens porta fins un collet on es solden els tres ponts i deixa sota els nostres ous un ràpel volat espectacular, que contrasten amb els encaixonat descens que ens espera. finalment arribem a peu de via i tot xino-xano anem fins al cotxe!
un rapel espectacular |
Un gran lloc per desobrir!!!
caçadors de bolets |
molt bonic |
Uguna fto mes aprofitant que vaig de estreno!!
bonica panaoramica amb final incert |
en Ramon tot un campió!! |
alguns pujaven una mica inflats!! |
jo |
alut per tothom!!!
la ressenya :
Lluis qualsevol dia d’aquets m’animo i t’acompanyo..quins paratges mes guaposss.Petons a la família
ResponEliminaClara
Ja saps Clara quan tu diguis et passem a buscar!!
ResponEliminaveig que tu tampoc pares!!
jejeje, que xulos els bolets! aquesta buti era per tots, no?
ResponEliminaQue tal company:Moltes gracies per el tracte rebut durant l'ascensió,en forma de cintes llargues,ifelicitar a tot.hom per el bon ambient de la colla.
ResponEliminaramon