Durant tota la setmana he anat molt de cul,tinc un projecte entre mans,això fa que les meves neurones estiguin en constant estat d´ ebullició i el meu cap i cos estant al límit de la extenuació. En resum ,vaig cansat. Aquest dissabte els de la colla em diuen que no cal que porti esmorzar i això esta molt be perquè vol dir que farem parada al bar de l´ Anna,el sol fet de parar al Bruc ha menjar un entrepà i fer-la petar una estoneta intentant triar la via ja em convenç,així que a les set del matí em passen a buscar. Finalment canviem el nostre destí i anem cap al Garraf,amb la il·lusió que em feia a mi la primera opció...ja no recordava que anàvem a escalar.
 |
| la camara es nova i encara no m´ aclaro |
Així dons anem cap el Garraf concretament al Pic del Martell ,quan pugem pel port Rat Penat m´ ha vingut al cap la família ciclista,sempre la portaré dins el meu esgarrat cor!
La via que escollim es diu Espolon-Bombero i com diu el nom recorre tot l´ esperó amb un bomber,i això es el que vaig fer,vaig agafar en Dani com a company de cordada ,bomber de professió i amunt!
 |
| la 34 es espolon-bombero |
Desprès d´ aquest acudit tant suat faré cinc cèntims del recorregut. La via consta de cinc tirades amb una dificultat obligada de V+ A0 i 120 metres ,es pot fer tot en lliure però cal apretar fort concretament a la sortida del segon llarg 6b i la tercera tirada,a mi em van quedar els braços d´ en Popeye de tant tibar. Està semi- equipada i les reunions estan preparades per rapelar,però la millor opció es baixar caminat.
En resum una bona via amb bona roca, un pel polida l´ últim llarg,tot i anar superant ressalts la via es prou vertical.
Ei aquesta no l'he repetit des de que vam obrir, estava pensant de reequiparla, m'has fet enrecordar, gràcies.
ResponEliminaMolt bones Joan,estic molt content del teu comentari !Se que la crònica no correspon amb la duresa de la via i l´ enfoc que li dono potser no es el correcte però està fet tot amb el màxim respecte
ResponEliminaLLuis