Ja fa temps que ho sabíem,finalment va arribar el dia i després
de consensuar-ho amb la Dr. Ferrer i la Dr. Berastegui vam decidir operar i posar
una vàlvula nova,concretament una mecànica model ON-X 23mm .La família com es
normal estava nerviosa jo gens,feia temps que no em trobava be, cada cop estava
mes limitat i volia de treure’m aquella
angoixa, tenia clar que si la cosa anava be perfecte i si no algú ja m ho
explicaria quan truques a les portes de Sant Pere.
Ingresso un dia abans i em fan quatre probes de
rutina,alguns anàlisis i un afaitat total amb el qual no i contava,l
anestesista m explica com m adormirà i jo com es normal no i poso cap pega.
Arriba l´ hora i dic adéu momentàniament a la dona i els pares i cap a quiròfan,em
quedo amb un quadre d´ una platja paradisíaca que tenen com ha decoració....no
recordo res mes....
Em desperten unes mans que em diuen que ja estic i que em
van a treure el tub per on respiro,no se molt be que passa i intento obrir els
ulls,veig llum,aquelles mans son de l Alba
una de les infermeres que em va atendre quan estava a la UCI,un bonic
nom per despertar d una operació de cor. No tinc molt de record de quan de
temps i vaig ser-hi,recordo que anava passant els pares, la dona i la meva
germana i per les cares que posaven
havia fer mala cara..després cap a planta,amb la meva sonda els tubs de
drenatge ple de cables i vies per tot...
un malat de veritat.
Comparteixo habitació amb en Jordi de Mataró,compartim també
unes ganes terribles de recuperar-nos i mes ho menys ho fem al mateix ritme,un
bon company d habitació, el seu germà em va vendre una pila de bambes al llarg
dels anys,quines casualitats!
Rebo molts
missatges de suport,gent que em ve a veure,que m envia missatges al mòbil,que
em truquen i es preocupen pel meu estat ,no diré que també vaig tenir alguna decepció
de gent amb la que havia compartit coses i encara estic esperant un detallet
tant simple com un copet a l ´ esquena
en forma de missatge,però em quedo amb tots els amics i amigues que ho va fer
ho de tot cor,moltes gracies a tots de veritat,en moments així un detall val
per mil,gracies.
També voldria donar les gracies a tot el personal de la
planta 11 del hospital Germans Tries i
Pujol ,a les noies de la neteja,als
camillers que m ajudaven a posar-me en peu,a totes les infermeres que em van
cuidar com si fos un rei,als metges que
van fer que jo ara pugui estar així de bé,a tots els treballadors que malgrat les retallades continua donant el millor que
tenen per fer que gent operada com jo es trobin lo millor possible i tingui una
bona recuperació, a l ´ Elena per fer que ens sentim una mica com a casa,no
tinc prous paraules d ´ agraïment per a tots ells. Donar les gracies a tot l´
equip de cardiologia a la doctora Berastegui que va ser l encarregada de posar-me la vàlvula i de
deixar-me un pit tant ben brodat,al Dr. Viguer i la Dra. Torrent pel seu suport
i companyia abans i després de la operació i aguantar-me pel poble amb les
meves preguntes i pardalets que de tant en tant se´ m passen pel cap.
Ja fa sis mesos que em van operar i crec que no puc
demanar mes,torno a treballar ,surto amb
bicicleta i a corre,tornant a sentir aquella sensació de felicitat que em dona
la llibertat de notar que el meu pit batega i es torna a emocionar amb la llum
que ens regala la vida. Em venen els records de quan les meves cames eren l ´
amo dels meus pensaments i les meves il·lusions em portaven a lluitar per elles.
Per desgracia meva vaig tenir que deixar-ho quan mes ganes en tenia,això no va
ser fàcil i crec que no vaig aconseguir-ho,ara torno a sentir la sang que bull
i les ganes de tirar endavant son mes fortes que mai. Podríem dir que el 22 de
maig del 2014 vaig tornar a néixer amb mig any he après que la vida es un instant
que cal aprofitar-la al màxim,que els moments de felicitat són molt fràgils ,
quan menys t ´ ho penses la vida et dona una urpada i et destroça tot el que
has construït,que la salut es lo mes important que tenim, ni tots els diners del mon ni les coses mes
boniques que ens podem imaginar tenen sentit si estem malalts. Cal que
aprofitem aquest moment dema et dic jo que serà tard.
Finalment donar gracies a la família,els amics ,a tots
els que m ´ estimo,ja sabeu qui
sou no em feu dir noms, als pares per fer veure que estaven tranquils , la
Silvia per la paciència i a la Roser el motiu mes bonic que tinc per ser feliç
.Moltes gracies!
Dono gracies a la vida per deixar-me continuar jugant amb
ella fins que li plagui acabar amb la partida,no li posaré fàcil!
