dilluns, 21 de març del 2011

ANGLADA-GUILLEMÓN AL CAVALL BERNAT

ANGLADA-GUILLEMON CAVALL BERNAT
el cavall


Som el dia del pare i per celebrar-ho anem a al cavall amb tota la colla i sense les dones. En Ricard en Jaume i jo anem a fer una clàssica en el lloc més emblemàtic de la escalada Montserratina al Cavall Bernat la via escollida va ser oberta l´ any 1961 per dos mites de la escalada, l´ Anglada i el seu company en Guillemón.
estetic  perfil

Quan un afronta una via amb aquestes característiques mereix un gran respecte i sap que cada pas que fa es una petita part de la historia del nostre país i d´ una gent que amb un material a anys llum del nostre pujaven per llocs on calia tenir alguna cosa mes que valor!
això es el que tenien i molt grossos

Els dos primers llars els empalmem i els fem en lliure,no passa de cinquè però com sempre es diu cal anar en conte. El tercer llarg comença els trams que nosaltres fem A1 i no el deixem fins  l ´ últim llarg.
el que passa per no portar prou cintes...

Els passos cal dir que son llargs i no sempre fan molt bona pinta.
aquest soc jo lluitant

La quarta reunió es fa dins d´ una bauma......
en Jaume es un paio tranquil

........a partí d´ aquí  entrem en el llarg mes complicat de tota la via,nosaltres vam aprofitar una reunió que hi ha entremig perquè veiem que fèiem curt de cintes,davant nostre sens presenta  una fissura des equipada que en Jaume  va resoldre amb la  classe i elegància que el caracteritza,el paio es va penjar d´ un micro i com si res!!!
classe i elegancia

en aquest llarg trobem un plom molt ben clavat que ens ajuda a progressar finalment arriben a una altre vauma on muntem la reunió que ens hauria d´ haver portat a veure la moreneta!!

L´ últim llarg ens despistem i en lloc de sortir per la dreta tirem per la esquerra i noi aquí es on es va complicar la cosa. Si haguéssim tirat per la dreta de la bauma ens queda un tram fàcil de Ae amb una sortida de IV que ens portava fins al cim.
en ricars i jo
en jaume un crac






















Hi ha cops però que les coses es compliquen i sense adorar- te et trobes en una situació una mica delicada,això es el que li va passar en Ricard que decidit va arrencar l´ últim llarg i es va trobar un desplom que no va ser capaç de resoldre i no per la falta d´ ofici,en Ricard  en te molt d´ això i en sap molt d´ escalar, es un referent per a tots,una persona noble i senzilla,es un plaer per mi tenir-lo com a company....com anava dient ens vam quedar  encallats a les portes del cim,la situació era tensa no sabíem com sortir-ne i  es en aquest moment on l´ escalada et fa fort  i t ´ ensenya que sempre hi ha una camí,la resta de la colla ens mirava des de baix i s´ adonen la  cosa esta complicada , li diuen que si  fa un flanqueig pot arribar fins a sobre la berruga on hi ha  la reunió , en Ricard aconsegueix arribar-hi fent una tirada  d´ aquelles que recordarem durant temps.
Finalment desprès de lluitar tots  aconseguim fer cim i tirar-nos una foto amb la nostre Moreneta, que ja es pensava que la aniríem a veure!!!
aqui tots quatre,en Jaume en Ricard la Moreneta i Jo

Els detalls del flanqueig quedaran gravats i forjaran el nostre esperit per ensenyar-nos  que la vida i ser pare es el mes bonic del món!!!

no hace falta decir nada mas...









Gracies  companys,Jaume i Ricard .













aquesta es la ressenya de la via nosaltres l´ultim llarg vam sortir per la dreta i vam anar a patar sobre la berruga






quin regalet !!!
Quan vaig arribar a casa tard ,sempre arribo tard,m ´ esperaven la Silvia i la Roser amb una ampolleta de cava ,un bon sopar i un detallet,jo vaig poder oferir la immaterialitat dels sentiments i la intensitat del la emoció que vaig sentir quan vaig entrar per la porta de casa.  

dilluns, 14 de març del 2011

LA PLUJA

hi han coses que no canvien mai ,la bossa de basura que no falti!!
LA pluja
Avui el temps ha decidit fer la guitza amb els homes i dones que decidim no passar els dissabtes  de compres al Pryca,però ha volgut   ser generós amb la natura  i li  ha regalat el tresor mes valuós per la vida,la pluja!!! 
el llevant

La terra  seca i aspre  ha deixat de ser-ho,avui el cel i la terra es toquen gracies a les gotes que cauen sense descans,mes de 80  litres ,el llevant que bufa humitat despentina la mar  i arrenca la platja postissa que els homes ens encaparrem a reparar,mentrestant a l  ´ altre punta del món la natura es revela i demostra que aquí mana ella.

arriban a Mataró Parc

marxant de mataro Parc

Jo pel que pugi ser he anat a Mataró Parc que si esta calentonet i les dependentes son molt agradables i se les veuen netes!!!
algunes dependentes saludant-me de lluny

El diumenge estava castigat,la meva filla em volia tot el dia darrera seu corrent pel la plaça,collons quina tia!!!No ha parat en tot el dia estic amb agulletes!!!Molt bon dia de sol que ens recorda que estem a les portes de la primavera i que les orenetes estan a punt d´ arribar ,ja tinc ganes de presenta’ls-hi la Roser!!  

dilluns, 7 de març del 2011


MASTER  AND COMMANDERS

El dissabte hem de ser a casa  aviat  per anar a veure el Carnaval...que be!!!!
El Carnaval si no es carregat de Gin-  Tònics i vestit de dona no li trobo el sentit,però be això ja es un altre tema i ara ja no toca!!
aqui jo practicant l ´ esgrima!!!


Despres d´un entrepa de llom ens repartim i amb en Font anem a fer la via Master and Commanders ,via oberta pels germans Masó l´ any 2008.
La via consta de cinc llargs ,destacant el segon on hi ha dos o tres passets de cinquè una mica finets i elegants.
a peu de via

Nosaltres vam patir una miqueta en el primer llarg,ja que estava molt moll i entre el verdet i la pluja patinava molt.
Aquí teniu la ressenya,tota una obra de disseny

Per arribar a peu d´ agulla cal anar fins el refugi Vicenç Barbé i pujar per la canal ample ,marques blaves i després de passar per sota l´ ou de Colom tenim el peu de via,comencem per l ´ aresta brucs i veureu un clau que ens indica que anem pel bon camí.

Cal anar en conte en una petita des grimpada que hi ha,per baixar de la ultima agulla trobarem un ràpel de 20 metres  instal·lat en una sabina.
boniciques imatges desde el cim

LA via no te cap dificultat, equipada amb criteri,en els  passos mes complicats els trobarem protegits i a mesura que baixa la dificultat no hi trobarem res,però no patiu perquè es pot protegir molt fàcilment,portar cintes per les sabines i para de contar.
montant el rapel una mica mes i em trec un ull amb una  branca!!!