TERRA INCOGNITA Les Agudes Montseny 6Jotes (V­+/A1 )

TERRA INCOGNITA   Les Agudes Montseny 6Jotes (V­+/A1 )

Diuen que hi ha un lloc al Montseny on fan uns peus de porc amb cargols que estan de collons,de fet jo ja els he provat i puc dir que valen molt la pena!!

la ressenya

Cal buscar una bona excusa per tornar-hi i nosaltres la tenim,terra incògnita. En un principi teníem que ser molts però entre exàmens,inundacions i viatges a Portugal nomes som quatre,en Ricard en Jaume la Isabel i un servidor. Quedem a Arenys de Munt,el bressol de  l´ independentisme modern  i pare de les consultes populars  que ens han de portar cap la sobirania i ple autogovern.

ja sóc aquí!!

 La via està ben buscada,consta de set tirades on la dificultat màxima recau al sisè llarg ,segons en Ricard el pas es fa de la següent manera:-junta mans i un pas cap a la dreta!-jo les mans ja les vaig ajuntar, però per fer una pregaria i no pendular cap a la dreta,finalment vaig optar per posar un friend groc ,tibar fort d´ ell i anar a buscar la següent cinta ,segurament això deu ser un A1,  el resta de la via vaig tenir la oportunitat de tenir diferents cintes a les mans i comprovar lo be que van per anar pujant,ja se que això es de gallines i que  amb la corda per sobre cal intentar-ho ,però sinó  s´ età  en forma millor no fer el ridícul i quedar penjat com un xoriço cada dos per tres,jo que soc un paio mediocre escalant la vaig fer tota de segon i va ser en Ricard qui  la va treure tota  en lliure,es que esta fet un crac! 

la Isabel tota xula!!aquesta foto val calers!!

 

Per sota nostre teníem en Jaume i la Isabel,posant-me  pressió i fent-me pensar amb lo que s´ està al bar,però jo em vaig saber sobreposar i no vaig defallir .

en Jaume un altre crac

El descens el vam anar fent seguint unes marques vermelles que ens porten fins una font ,en aquest punt les abandonem  i continuem per una pista-corriol que ens porta fins al camí de pujada,el desfem i tornem fins el cotxe.

Nomes ens quedava  guardar els peus de gat i fer lloc per uns peus de porc,per desgracia la cuina estava tancada i ens vam tenir que conformar amb una botifarra amb escalivada i all i oli,no cal dir que  no li vam fer cap lleig.

la isabel en lluis(jo) en jaume i en Ricard

Com sempre un molt bon dia en companyia dels xapautot!!

totes les fotografies son d´en Ricard,jo tinc la camara que no em xuta,gracies!

PIC DE LA VALLETA

PIC DE LA VALLETA  ESPERO NORD EST

En Ramon té una carpeta amagada  i de tant en tan li deixem que li tregui la pols i ens porti fins algun raconet amagat del Pirineu  i dels seus records,el nostre destí el pic de la Valleta,un pic que ja havia cridat la meva atenció  un dia fent esquí de muntanya però no hauria pensat mai que sota aquella pila de neu hi hagués una paret com aquella.

desde el pic de la mina amb esquis

Marxem en Dani,la Isabel en Ramon i jo per anar a passar la nit al coll  Pimorent,els cavalls ens van venir a fer companyia i entre els meus roncs i els seus esquellots no dorm ni Déu,així que a primera hora ja estem caminant cap a peu de via, tardem unes dues hores i tot i no fer calor arribem suats i acalorats.

en Ramon ,bonic perfil!!!

Aquesta setmana no ha sigut una de les que recordaré amb més alegria,he conegut en Vladimir,es el representant o advocat de l’empresa en que treballo,no és el primer Vladimir  que conec, l´ any 92 quan vaig estar a la guerra de Iugoslàvia,concretament a  Bosnia–Herzegovina ,vaig conèixer un franctirador servi que cada dia ens disparava més de tres-cents projectils,que cabró!!!Crec però que aquest no porta gaires més bones intencions que aquell paramilitar que finalment va fer mala fi. Així doncs ja podeu imaginar el que em va passar pel cap quan el meu jefe em va  presentar en Vladimir,però bé això és el que tenim i no cal dir res mes..

Com que no he dormit en  tota la setmana pensant amb en Vladimir i a qui representa vaig decidir no fer cordada i passar el dia pasturant per la vall i fent el cabra tot meditant i buscant el sentit d´ algunes coses,com diria en Mourinho :- por que? 

així em va quedar la cara despres de parlar amb en vladimir

passo un bon dia envoltat de natura i bona temperatura intentant buscar el costat positiu a tot el que em passa últimament ,pensant sobretot amb la Roser,torno a casa amb bona nota sabent-me feliç de tenir el poc que tinc.

no vaig passar dels tormells..soc fredeluc!!!

  Les muntanyes sinó hi ha un moviment sobtat de plaques o un fenomen meteorològic capaç de modificar-les,no acostumen a canviar de lloc,tot i que poden canviar de forma, així que ja hi tornarem un altre dia.

fent foto-natura

Per casualitats i coincidències vacacionals ens torbem a la Cerdanya,allà hi coincidim amb en Gerard l´ Albert les seves respectives dones i els futur del nostre país i el nostre be mes preuat.

 

Així que aquest cop no fallarem i cap al pic de la Valleta falta gent,finalment som els tres matxos representant les nostres respectives famílies,en Gerard l Albert i jo. Sortim ben de matí i l´ aproximació la fem aquest cop per l´ altre vesant de la vall,es pot arribar-hi per qualsevol lloc,no crec que hi hagi una aproximació mes llarga una que l ´ altre així que vosaltres mateixos.

L´ escalada  val molt la pena i tot ser prou evident no cal perdre mai la com postura,ni cap friend que ja n´ hi ha prou d´ abandonats al llarg de la via .

 laressenya