ESPOLON BOMBERO
Durant tota la setmana he anat molt de cul,tinc un projecte entre mans,això fa que les meves neurones estiguin en constant estat d´ ebullició i el meu cap i cos estant al límit de la extenuació. En resum ,vaig cansat. Aquest dissabte els de la colla em diuen que no cal que porti esmorzar i això esta molt be perquè vol dir que farem parada al bar de l´ Anna,el sol fet de parar al Bruc ha menjar un entrepà i fer-la petar una estoneta intentant triar la via ja em convenç,així que a les set del matí em passen a buscar. Finalment canviem el nostre destí i anem cap al Garraf,amb la il·lusió que em feia a mi la primera opció...ja no recordava que anàvem a escalar.
 |
| la camara es nova i encara no m´ aclaro |
Així dons anem cap el Garraf concretament al Pic del Martell ,quan pugem pel port Rat Penat m´ ha vingut al cap la família ciclista,sempre la portaré dins el meu esgarrat cor!
La via que escollim es diu Espolon-Bombero i com diu el nom recorre tot l´ esperó amb un bomber,i això es el que vaig fer,vaig agafar en Dani com a company de cordada ,bomber de professió i amunt!
 |
| la 34 es espolon-bombero |
Desprès d´ aquest acudit tant suat faré cinc cèntims del recorregut. La via consta de cinc tirades amb una dificultat obligada de V+ A0 i 120 metres ,es pot fer tot en lliure però cal apretar fort concretament a la sortida del segon llarg 6b i la tercera tirada,a mi em van quedar els braços d´ en Popeye de tant tibar. Està semi- equipada i les reunions estan preparades per rapelar,però la millor opció es baixar caminat.
En resum una bona via amb bona roca, un pel polida l´ últim llarg,tot i anar superant ressalts la via es prou vertical.
