diumenge, 4 de setembre de 2011

PIC DE LA VALLETA

PIC DE LA VALLETA  ESPERO NORD EST
En Ramon té una carpeta amagada  i de tant en tan li deixem que li tregui la pols i ens porti fins algun raconet amagat del Pirineu  i dels seus records,el nostre destí el pic de la Valleta,un pic que ja havia cridat la meva atenció  un dia fent esquí de muntanya però no hauria pensat mai que sota aquella pila de neu hi hagués una paret com aquella.
desde el pic de la mina amb esquis

Marxem en Dani,la Isabel en Ramon i jo per anar a passar la nit al coll  Pimorent,els cavalls ens van venir a fer companyia i entre els meus roncs i els seus esquellots no dorm ni Déu,així que a primera hora ja estem caminant cap a peu de via, tardem unes dues hores i tot i no fer calor arribem suats i acalorats.

en Ramon ,bonic perfil!!!

Aquesta setmana no ha sigut una de les que recordaré amb més alegria,he conegut en Vladimir,es el representant o advocat de l’empresa en que treballo,no és el primer Vladimir  que conec, l´ any 92 quan vaig estar a la guerra de Iugoslàvia,concretament a  Bosnia–Herzegovina ,vaig conèixer un franctirador servi que cada dia ens disparava més de tres-cents projectils,que cabró!!!Crec però que aquest no porta gaires més bones intencions que aquell paramilitar que finalment va fer mala fi. Així doncs ja podeu imaginar el que em va passar pel cap quan el meu jefe em va  presentar en Vladimir,però bé això és el que tenim i no cal dir res mes..




Com que no he dormit en  tota la setmana pensant amb en Vladimir i a qui representa vaig decidir no fer cordada i passar el dia pasturant per la vall i fent el cabra tot meditant i buscant el sentit d´ algunes coses,com diria en Mourinho :- por que? 

així em va quedar la cara despres de parlar amb en vladimir

passo un bon dia envoltat de natura i bona temperatura intentant buscar el costat positiu a tot el que em passa últimament ,pensant sobretot amb la Roser,torno a casa amb bona nota sabent-me feliç de tenir el poc que tinc.



no vaig passar dels tormells..soc fredeluc!!!


  Les muntanyes sinó hi ha un moviment sobtat de plaques o un fenomen meteorològic capaç de modificar-les,no acostumen a canviar de lloc,tot i que poden canviar de forma, així que ja hi tornarem un altre dia.


fent foto-natura




Per casualitats i coincidències vacacionals ens torbem a la Cerdanya,allà hi coincidim amb en Gerard l´ Albert les seves respectives dones i els futur del nostre país i el nostre be mes preuat.

 

Així que aquest cop no fallarem i cap al pic de la Valleta falta gent,finalment som els tres matxos representant les nostres respectives famílies,en Gerard l Albert i jo. Sortim ben de matí i l´ aproximació la fem aquest cop per l´ altre vesant de la vall,es pot arribar-hi per qualsevol lloc,no crec que hi hagi una aproximació mes llarga una que l ´ altre així que vosaltres mateixos.

L´ escalada  val molt la pena i tot ser prou evident no cal perdre mai la com postura,ni cap friend que ja n´ hi ha prou d´ abandonats al llarg de la via .

 laressenya


3 comentaris:

  1. El dia de demà, quan les pubilletes de casa tinguin el seu blog, i hi publiquin fotos com la teva, de segur que ho mirarem amb uns altres ulls. Ho dic per la del cavall...

    ResponSuprimeix
  2. quin mal rotllo els Vladimirs però tu com sempre buscant el costat positiu, no deixis mai de fer-ho!!

    ResponSuprimeix
  3. !!culet..culet!! jo crec que un pel descolorit,ho sento pero algu ho avia de dir.
    Bona activitat que t´acosta a l´autentica escalada,benvingut a la roca del pirineu.

    ResponSuprimeix