dimecres, 24 d’agost de 2011

COLONIES 2o11

COLONIES 2011

Ja fa dies que no em posava davant del ordenador per escriure una miqueta i penjar quatre fotos,el que passa es que no he tingut massa temps ni ganes. Tinc unes quantes cròniques pendent i no se si podré amb totes,de moment començarem per l’última, les KT-Colonies 2011.
la jefa,es la responsable de tot ,algu ho havia de dir!!!!


El dia 1 d´ agost i com ja es costum des de fa una pila d´ anys els pares i mares d´Arenys de Munt envien els seus fills de colònies i aprofiten per descansar i fer algun viatget sense les perles dels seus fills.
en santi i en jordi ,falta la berta que era la unica que pencava


La Nuria , la meva cunyada es el cap i responsable del quart torn,li vaig comentar si li faltava gent ,així que va ser molt senzill que m´ enxufes  amb l ´ equip de cuina.
que be que es portaven.....


Així que el dia 1 d´ agost estava amb les piles carregades i la furgoneta plena de menjar disposat a passar deu dies amb nois de 15 i 16 anys,el lloc escollit va ser el Salgar una casa situada dins el terme municipal de la Foradada,just al  costat mateix d´ Artesa de Segre.

El primer dia vaig pensar que potser no havia sigut bona idea invertir deu dies de les meves vacances a treballar gratis per 60 energúmens ,de fet no es gents fàcil no marxar corrents quan els veus baixar del autobús. Per sort meva em vaig quedar els deu dies i si hagues estat per mi encara i seriem,algun pare segurament deu pensar el mateix.



 Quan vas a cuina molta estona te la passes currant ,però vaig aprofitar tots el moments per estar amb el nanos ,quan era l ´ hora dels àpats jo era el primer i m´ ho passava teta servint els nois que menjaven com bikings i fent la vista grossa amb les noies ,ja se sap que sempre son una mica mes delicades a l ´ hora de menjar i cal anar molt en conte i controlar que tothom vagi tip i estigui content amb la gent de cuina.
fent una petita coreografia del Petiflor!!!


Intento recordar que feia jo amb la seva edat i no m´ en recordo, no se si es perquè era molt bon minyó o perquè ja fa molt de temps,m´ agradaria pensar que es  lo primer però em temo que es la segona opció, el temps  passa molt ràpid,segurament injustament, potser per això cal valorar-lo mes del que ho fem. 
bona gent!


La majoria dels nois i noies me’ls trobaré pel poble o de festa per algun xiringito, o potser pasturant per la muntanya,alguns potser faran com qui no em veuen,però els bons em vindran a saludar i jo els saludaré a ells,el hi preguntaré com els i va i xerrarem una estoneta i això no te preu. No crec que pugui servir-los  d´ exemple ni que cap consell meu els hi serveixi per res,però espero que algú sàpiga fer-ho. Esta clar que amb deu dies no coneixes les persones però pots intuir per on van,espero que sàpiguen aprofitar les oportunitats que en un futur la vida els hi oferirà,que tinguin molta sort i l´ any que be tots de ruta!!Moltes gracies a tots!!!

ets molt gran i un exemple per tots els qui volem ser bones persones!


2 comentaris:

  1. Jejeje, bona crònica, però podries posar fotos on quedés més afavorida no??

    La jefa.

    ResponSuprimeix
  2. Però si debies estar en la teva salsa!!!! Quins records les colònies oi?? Jo era de les que m'enyorava els primers dies i plorava d'amagat, jejeje i desprès no volia tornar a casa!!! Sí que vola el temps .... i tu te'n deus adonar més amb la Roser al costat... Tu ets molt afortunat, no ho dubtis, de ser com ets... i x mi un luxe conèixe't aixi que a seguir gaudint de la vida... que són 4 dies !!!!!!! Una abraçada ben forta, com sempre.

    ResponSuprimeix