dilluns, 21 de febrer del 2011

Sant Llorenç de Mongai Ribes-sabaté


VIA RIBES – SABATÉ
som una bona colla,nou en total,no està malament!!
Aquest dissabte les nostres aventures es centren a Sant Llorenç de Montgai,concretament a la paret del cilindre,el nom ja ens descriu com es la paret, fàcilment  identificable des de un tros lluny. El Cilindre ens queda a dos minuts de la carretera això fa que la aproximació sigui nul·la,el lloc es fantàstic per escalar,potser la tranquil·litat que transmeten  les aigües del pantà i el poc transit que te la carretera ,trencada en algun moment per alguna colla de ciclistes explicant batalletes fa que la calma s´ apoderi de  nosaltres,ja està be massa estrés no pot ser bo.

Primer un bon esmorzar al bar,uns millor que d´ altres .Jo omplo el dipòsit amb un entrepà de llom i una cola(no vull dir marques ,si volen que paguin),ens retrobem amb en Dani i la Isabel,ja era hora ,semblava que estiguéssim renyits,tinc molt bons records i bons moment en el meu disc dur on i sortim fent esqui de muntanya,d’això ja fa ...uffff!!!








Desprès d’esmorzar tots de cara a la paret!!!jo faré cordada amb en Dani i la via triada serà la Ribes-Sabaté(V,1oom).Aquí va la ressenya,extreta dels escalatroncs que fan una feina excel·lent :

La via consta de tres llargs tot i que hi ha gent que la fa amb quatre,nosaltres triarem la primer opció i farem el flanqueig amb el primer llarg. tot i que la dificultat marca V  jo vaig patir considerablement a la zona del flanqueig i la meva opinió  segurament està distorsionada per la angoixa per la que vaig estar posseït li posaria una mica mes,però es clar com que es tracta d´ una clàssica ja se sap!
primers metres

El primer llarg com sempre ens enganxa amb fred i ens sembla que totes les roques que toquem s´ hagin de desplomar,la roca es d´ un conglomerat argilós  que no dona molta confiança però pel que he llegit en altres blocs no som els únics que desconfiem.
segons metres

A mesura que anem guanyant metres el llarg es  va posant  vertical  i despres de superar una alzina ens trobem el pas clau,un flanqueig on cal confiar mes amb els peus que amb les mans,el pèndol es considerable i no fa molta gracia ,les primeres presses de mans estan una mica polides,potser jo no vaig saber encarar-lo prou be però vaig patir una miqueta,en Dani em guarda el secret i ja em va dir que no ho explicaria a ningú,un cop superat aquest tram arribem a la primera reunió,el llarg son 50 metres.
un bon pendol!!


Sense consultar-ho amb el meu company de cordada decideixo que jo ja he patit prou i que la resta de la via igual que el primer llarg el farà en Dani,ell no te cap problema en acatar la meva decisió ,i després de fer un canvi de cordes ataca el segon llarg.
en Dani controlant

El segon llarg la roca ja canvia a un calcari abrasiu i  foradat que es deixa escalar mes plaentment,se surt de la reunió lleugerament cap a l ´ esquerra que ens servirà per fer un petit canvi d ´ orientació i on trobem la segona reunió. Aquí les assegurances allunyen una mica més però es pot protegir fàcilment,son 25 metres espectaculars on es pot controlar el cotxe sense  cap problema.
bonica sortida

El tercer llarg circula per una mena de canal per anar a buscar una  panxa on i trobem tres mans boníssimes que ens portaran a la sortida .
Quan arribem a d´ alt ens trobem en Ricard i en Llambresku que estan molt satisfets de la via que han fet,
la Directe al Cilindrehttp://llembresku.blogspot.com/,tot xerrant tirem direcció a l ´ est per un corriolet que ens porta fins la carretera,l´ Albert mentrestant no calla i ens fa cinc cèntims de la  zona.
Mentres esperem que els altres companys anem fins l´ esperò Remacha per fer algun llarg però amb la idea que marxarem per potes ja que hem de ser a casa aviat  i així ho fem ,escalem el primer llarg per treurem el cuquet com diu en Dani i marxem just quan arriben la resta de tropa i comencen  a caure les primeres gotes de pluja que ens acompanyaran fins a casa.
els companys ja tenien mes gana!!

Molt bon dia,com sempre ,envoltats de bona gent un paisatge cinc estrelles !!!
algun dia em queadarà el cas a nivell???

2 comentaris:

  1. Lluís, noi, que fas patir.... quin sang més freda, óstia!! Les fotos són espectaculars i la companyia sembla que immillorable. Aixó sí que és gaudir del cap de setmana. Cuida't i lliga't bé totes les cordes!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Imposible, el casco esta diseñado para estar siempre torcido.

    ResponElimina