L´OLOR DE LA NOSTRE TERRA!!
S i un dia aneu caminant i trobeu una mica de farigola o romaní agafeu una petita mostra i refregueu-la entre les vostres mans,tot seguit oloreu amb força,aquesta olor es la olor de la nostre terra!!!!
Aquest diumenge vam anar a fer un tom per Montserrat per la zona d´ agulles amb la Silvia,la Nuria en Bertu i jo!!
La Nuria ens fara cinc centims de la excursioneta desde un punt de vista cientific !!
 |
| aqui tenim la Nuria grimpant com qui res!! |
 |
| En Bertu tambè grimpa però amb les dues mans!!la seguretat per sobre de tot!!!!!! |
Tot caminant a un pas lleuger, no pas per les presses sinó pel fred, per la zona de les agulles de Montserrat es respira una pau i unes olors que et fan sentir com a casa. Només cal agafar aire pel nas i respirar profundament per saber qui és el culpable (o els culpables) d’aquests suaus i dolços aromes.
La farigola (Tymus vulgaris), és la primera que olorem en aquesta passejada, ens en freguem un bocí per les mans i a l’olorar se’ns posen els pèls de punta, quina olor, és la olor de la nostra terra, diu en Lluís, i és que te raó. La farigola és un arbust típic de la vegetació mediterrània, i no només és agradable a l’olfacte, sinó que també te moltes altres propietats com poden ser les medicinals, ja que en un moment donat et pot alleujar un refredat, entre d’altres coses.
El romaní (Rosmarinus officinalis), també es deixa identificar pel seu aroma característic i aquí no et pot passar desapercebut ja que aquests arbusts arriben a unes mides considerables per questes muntanyes. Qui es pot resistir a passar-hi la mà i sentir aquella olor tant característica? Aquesta olor s’escampa des de la cuina de casa als restaurants i des de la vora del mar fins a les muntanyes, i potser és per això que ens sentim tant bé a Montserrat.
 |
| La Silvia volia arrencar un arbret per la seva col.lecció de plantes silvestres!! |
S’ha dit del romaní que és una planta afrodisíaca, i això m’ha fet pensar…Realment al meu cunyat li agrada tant passar fred, patir penjat a una paret i no poder moure els braços com per fer-ho cada dissabte, o és que hi troba altres finalitats a l’escalada per Montserrat?
.....Moltes gracies Nuria!!!
Recordeu!!! tot i que el romaní es afrodisíac per sentir l ´olor de la nostre terra per on l´ heu de refregar es per les mans!!!!
.....Moltes gracies Nuria!!!
Recordeu!!! tot i que el romaní es afrodisíac per sentir l ´olor de la nostre terra per on l´ heu de refregar es per les mans!!!!
Jejeje,m'ha fet gràcia lo del punt de vista científic...ejem, m'ho podries haver dit abans...l'únic de científic que hi ha en aquest escrit és el nom de les plantes!!!jejeje. Vaya biòloga! ;)
ResponEliminaVeig que vas guarnint el bloc com es mereix! Hi ha una foto que fins hi tot em penso que l'he feta jo, jejejeje
ResponEliminaM'encanta aquesta olor que dius, aquest dissabte vaig poder-la disfrutar perfectament, només calia passejar-hi entremig i l'olor s'enfilava cap als nostres narius! Important l'apunt final, juasjuas!
Nuria ,com a punt de vista científic potser si que es una mica pobre ,però ho compensa amb escreix amb les ganes que hi poses fent la missió que et vaig encomanar!
ResponEliminaOstres Ada potser si que et tenia que demanar permís per penjar una foto teva,espero que no et sàpiga greu que ho hagi fet,però sense tu saber-ho aquell dia penjava la bici i moltes altres coses,un dia que estigui inspirat en faré una crònica !!Va ser un gran dia !!
Demanar-me permís per penjar la foto?? faltaria més! Un gran dia ;)!
ResponEliminaei ei ei... que aixó va agafant color !!!! M'encanta la meva terra, m'he l'estimo amb bogeria i sí, conec la seva olor. Una abraçada. Salut i independència
ResponElimina