dijous, 19 de gener de 2012

PETIT FOUR 70m V+

 PETIT FOUR (V+ 70 metres)
Fot un fred que pela i les condicions climatològiques  dins el bar de l’Anna son excel•lents,doble ració de cafè i la tertúlia amb els companys s´ allarga fins que surt una mica de solet.Com que anem una mica tard avui d´ escalar poca cosa, a mes si un no li fa malt la cama es el genoll,l´ altre  es queixa de l´ esquena .....semblem unes parteres!!!

Anirem a fer una via oberta en solitari per Joan Asín l’any passat ,la via es diu Petit Four i esta situada a la cara Sud de la  Pastereta,així que ens tocarà el solet i no passarem fred.Deixem el cotxe al clot de la Mònica,allà ens trobem uns amics d´ en Ramon,en Varela i en Punsola ,ells a mi no em coneixen però jo se molt be qui son així que escolto com li canten la canya a en Ramon. Comencem a tirar amunt seguint les marques blaves que trobem ,també en veiem de vermelles suposadament  de sang d´ algun porc abatut pels caçadors i arrossegat fins a baix,així que la caça i el senglars es converteixen en tema de conversa,es veu que aquest cap de setmana ha sigut molt intens en batudes,no nomes per la zona de Montserrat ,es veu que per la zona de Mataró  els caçadors locals han deixat els boscos nets i tenir-ne a la nevera un tros no es cap cosa extraordinària,tot i que pugi semblar-ho .....
els primers passos de la via

Arribem a peu de via desprès de pujar per una petita rampa ajudats per una corda fixa,farem cordada amb en Ricard,la resta de la tropa pujaran per l´ Aresta Brucs. La via te dues tirades,la primera d’uns quaranta metres que transcorre per sota una fissura,els passos son fàcils i la roca molt bona,això no vol dir que pugem baixar la guardia,arribem a la reunió i ens trobem uns tram molt vertical molt ben equipat que dona per fer en lliure o amb Ao,les preses bones queden una mica a l´ esquerra dels parabols i un cop superat aquest primer tram la via va perdent verticalitat i la roca es torna un pel dolenta.
aqui surten uns que m ´espatllen la foto ...

El descens el fem amb dos rapels de trenta ,en Ricard creu que amb un haguéssim arribat a baix,jo dic que es molt just i que ho dubtava,així que decidim apostar qui dels dos te raó,no hi ha millor manera que comprovant-ho així que diem al companys que acaben d´ arribar al cim que amb un rapel de 60 n´ hi ha prou,si te raó en Ricard no passarà res i si tinc raó jo ....finalment te raó en Ricard,tot i que el rapel et deixa una mica per sobre d´on em començat la via.
no els he esborrat,nomes cal enquadrar be!!

Com sempre un molt bon mati gaudint d´ una via curta per dies on cal arribar d’hora a casa.
en Ricard i jo   
 Totes les fotos son d´ en Ricard,gracies.

Cap comentari:

Publica un comentari