AGULLA DELS TRES PONTS. ARESTA IDIL.LICA (V/Ae 155 m)

ARESTA IDÍL·LICA

Descobrir llocs nous sempre es interessant,però  aquest cop la descoberta ha estat sorprenent. Sant Honorat és sense cap mena de dubte un lloc màgic,situat  en un lloc on el calcari i les gran parets son les que manen neix ple de personalitat  un conglomerat ondejat pel vent i esgarrapat per l ´ aigua deixant-nos unes torrenteres i mars de pedra salvatgement feréstecs.

Però es clar que tot això amb la panxa plena es veu molt millor,per això la primera parada la fem per agafar una mica de forces i estar atent amb la pedra. Avui som una bona colla,en Ricard ,en Josep de Sant Pol,l ´ Antonio que tot i ser del madrit es bona persona,el mestre Cot i un servidor.

anem forts!!

La via consta de sis llargs,nosaltres vam empalmar els dos primers, un de 15 i l´ altre de trenta. La quarta tirada es la mes bonica i dura ,te passos que t´ obliguen a donar el millor de tu,es pot fer en lliure com va fer en Ricard o com la resta dels mortals trampejant però amb dignitat.

En Ricard i l´Antonio companys de cordada

La baixada consta de un primer ràpel de 15 metres que ens porta fins un collet on es solden els tres ponts i deixa sota els nostres ous un ràpel  volat espectacular, que contrasten amb els encaixonat descens que ens espera. finalment  arribem a peu de via  i tot xino-xano anem fins al cotxe! 

un rapel espectacular

Un gran lloc per desobrir!!!

caçadors de bolets

molt bonic

 Uguna fto mes aprofitant que vaig de estreno!!

bonica panaoramica amb final incert

en Ramon tot un campió!!

alguns pujaven una mica inflats!!

jo

alut per tothom!!!

la ressenya :

ESPOLON BOMBERO

ESPOLON BOMBERO

Durant tota la setmana he anat molt de cul,tinc un projecte entre mans,això fa que les meves neurones estiguin en constant estat d´ ebullició i el meu cap i cos estant al límit de la extenuació. En resum ,vaig cansat. Aquest dissabte  els de la colla em diuen que no cal que porti esmorzar i això esta molt be perquè vol dir que farem parada al bar de l´ Anna,el sol fet de parar al Bruc ha menjar un entrepà i fer-la petar una estoneta intentant triar la via ja em convenç,així que a les set del matí em passen a buscar. Finalment canviem el nostre destí i anem cap al Garraf,amb  la il·lusió que em feia a mi la primera opció...ja no recordava que anàvem a escalar.

la camara es nova i encara no m´ aclaro

Així dons anem cap el Garraf concretament al Pic del Martell ,quan pugem pel port  Rat Penat m´ ha vingut al cap  la família ciclista,sempre la portaré dins el meu esgarrat cor!

La via que escollim es diu Espolon-Bombero i com diu el nom recorre tot l´ esperó amb un bomber,i això es el que vaig fer,vaig agafar en Dani com a company de cordada ,bomber de professió i amunt!

la 34 es espolon-bombero

Desprès d´ aquest acudit tant suat faré cinc cèntims del recorregut. La via consta de cinc tirades amb una dificultat obligada de V­+ A0 i 120 metres ,es pot fer tot en lliure però cal apretar fort concretament a la sortida del segon llarg 6b i la tercera tirada,a mi em van quedar els braços d´ en Popeye  de tant tibar. Està  semi- equipada i les reunions estan preparades per  rapelar,però la millor opció es baixar caminat.

 En resum una bona via amb bona roca, un pel polida l´ últim llarg,tot i anar superant ressalts la via es prou vertical.

TERRA INCOGNITA Les Agudes Montseny 6Jotes (V­+/A1 )

TERRA INCOGNITA   Les Agudes Montseny 6Jotes (V­+/A1 )

Diuen que hi ha un lloc al Montseny on fan uns peus de porc amb cargols que estan de collons,de fet jo ja els he provat i puc dir que valen molt la pena!!

la ressenya

Cal buscar una bona excusa per tornar-hi i nosaltres la tenim,terra incògnita. En un principi teníem que ser molts però entre exàmens,inundacions i viatges a Portugal nomes som quatre,en Ricard en Jaume la Isabel i un servidor. Quedem a Arenys de Munt,el bressol de  l´ independentisme modern  i pare de les consultes populars  que ens han de portar cap la sobirania i ple autogovern.

ja sóc aquí!!

 La via està ben buscada,consta de set tirades on la dificultat màxima recau al sisè llarg ,segons en Ricard el pas es fa de la següent manera:-junta mans i un pas cap a la dreta!-jo les mans ja les vaig ajuntar, però per fer una pregaria i no pendular cap a la dreta,finalment vaig optar per posar un friend groc ,tibar fort d´ ell i anar a buscar la següent cinta ,segurament això deu ser un A1,  el resta de la via vaig tenir la oportunitat de tenir diferents cintes a les mans i comprovar lo be que van per anar pujant,ja se que això es de gallines i que  amb la corda per sobre cal intentar-ho ,però sinó  s´ età  en forma millor no fer el ridícul i quedar penjat com un xoriço cada dos per tres,jo que soc un paio mediocre escalant la vaig fer tota de segon i va ser en Ricard qui  la va treure tota  en lliure,es que esta fet un crac! 

la Isabel tota xula!!aquesta foto val calers!!

 

Per sota nostre teníem en Jaume i la Isabel,posant-me  pressió i fent-me pensar amb lo que s´ està al bar,però jo em vaig saber sobreposar i no vaig defallir .

en Jaume un altre crac

El descens el vam anar fent seguint unes marques vermelles que ens porten fins una font ,en aquest punt les abandonem  i continuem per una pista-corriol que ens porta fins al camí de pujada,el desfem i tornem fins el cotxe.

Nomes ens quedava  guardar els peus de gat i fer lloc per uns peus de porc,per desgracia la cuina estava tancada i ens vam tenir que conformar amb una botifarra amb escalivada i all i oli,no cal dir que  no li vam fer cap lleig.

la isabel en lluis(jo) en jaume i en Ricard

Com sempre un molt bon dia en companyia dels xapautot!!

totes les fotografies son d´en Ricard,jo tinc la camara que no em xuta,gracies!

PIC DE LA VALLETA

PIC DE LA VALLETA  ESPERO NORD EST

En Ramon té una carpeta amagada  i de tant en tan li deixem que li tregui la pols i ens porti fins algun raconet amagat del Pirineu  i dels seus records,el nostre destí el pic de la Valleta,un pic que ja havia cridat la meva atenció  un dia fent esquí de muntanya però no hauria pensat mai que sota aquella pila de neu hi hagués una paret com aquella.

desde el pic de la mina amb esquis

Marxem en Dani,la Isabel en Ramon i jo per anar a passar la nit al coll  Pimorent,els cavalls ens van venir a fer companyia i entre els meus roncs i els seus esquellots no dorm ni Déu,així que a primera hora ja estem caminant cap a peu de via, tardem unes dues hores i tot i no fer calor arribem suats i acalorats.

en Ramon ,bonic perfil!!!

Aquesta setmana no ha sigut una de les que recordaré amb més alegria,he conegut en Vladimir,es el representant o advocat de l’empresa en que treballo,no és el primer Vladimir  que conec, l´ any 92 quan vaig estar a la guerra de Iugoslàvia,concretament a  Bosnia–Herzegovina ,vaig conèixer un franctirador servi que cada dia ens disparava més de tres-cents projectils,que cabró!!!Crec però que aquest no porta gaires més bones intencions que aquell paramilitar que finalment va fer mala fi. Així doncs ja podeu imaginar el que em va passar pel cap quan el meu jefe em va  presentar en Vladimir,però bé això és el que tenim i no cal dir res mes..

Com que no he dormit en  tota la setmana pensant amb en Vladimir i a qui representa vaig decidir no fer cordada i passar el dia pasturant per la vall i fent el cabra tot meditant i buscant el sentit d´ algunes coses,com diria en Mourinho :- por que? 

així em va quedar la cara despres de parlar amb en vladimir

passo un bon dia envoltat de natura i bona temperatura intentant buscar el costat positiu a tot el que em passa últimament ,pensant sobretot amb la Roser,torno a casa amb bona nota sabent-me feliç de tenir el poc que tinc.

no vaig passar dels tormells..soc fredeluc!!!

  Les muntanyes sinó hi ha un moviment sobtat de plaques o un fenomen meteorològic capaç de modificar-les,no acostumen a canviar de lloc,tot i que poden canviar de forma, així que ja hi tornarem un altre dia.

fent foto-natura

Per casualitats i coincidències vacacionals ens torbem a la Cerdanya,allà hi coincidim amb en Gerard l´ Albert les seves respectives dones i els futur del nostre país i el nostre be mes preuat.

 

Així que aquest cop no fallarem i cap al pic de la Valleta falta gent,finalment som els tres matxos representant les nostres respectives famílies,en Gerard l Albert i jo. Sortim ben de matí i l´ aproximació la fem aquest cop per l´ altre vesant de la vall,es pot arribar-hi per qualsevol lloc,no crec que hi hagi una aproximació mes llarga una que l ´ altre així que vosaltres mateixos.

L´ escalada  val molt la pena i tot ser prou evident no cal perdre mai la com postura,ni cap friend que ja n´ hi ha prou d´ abandonats al llarg de la via .

 laressenya