una mica de mi

Quan un sent que la vida no li correspon es quan més fort  has d´  agafar-t’hi :No sempre les coses surten com ho esperaves i les il·lusions a vegades deixen de ser-ho en  mil·lèsimes de segons.

En Pruna que va fer una gran carrera entrant entre els primers

Això es mes o menys el que em va passar a mi després  de visitar un dia el cardiòleg,que em va receptar el pitjor medicament del món, em va dir que tenia que fer vida normal!!!!Tenia que deixar de corre anar amb bici  i fer el que fa la majoria de la gent ,passejar i  treballar!El que per ell es una vida normal per mi es un avorriment ,el meu cardiòleg vol que porti una vida avorrida!per desgracia meva treballar ja ho feia i segueixo fent-ho ,he deixat de  corre i d’ anar en bici,ara surto a passejar però en vertical que es igual de tranquil però una mica mes exposat !Així tothom content.

En majo buffffffffff!!!!

En Jaume sempre està molt fort

en xavi el meu cosi animsamb la cama!!

Aquest cap de setmana he tingut una mica d´ enyorança veient la montalbike ,m ´ han vingut ganes d´ agafar la bici i posar-me a corre un altre cop,però soc conscient del que hi ha i m´ ho he tret  del cap.

la noe ha vingut amb tren encara  porta el bitllet!!!

el presi no feia molt bona cara

He trobat a bons amics amb cares de satisfacció vestits amb els mallots i les bicis plenes de fang,he recordat el que em passava a mi pel cap quan acabava una cursa.

la nuria amb el seu nova equipació

 Molts record per tots!!!

A el que esteu lesionats un missatge de suport i penseu que tot o casi tot te una solució,seguiu lluitant i pensant que el millor de vosaltres encara  està per arribar.