diumenge, 15 de maig de 2011

VISITA LLAMPEC A DONOSTI






VISITA LLAMPEC A DONOSTIA
La Roser

Desprès de visitar Zegama enfilem la carretera cap a Donosti,feia mes de tres anys que no visita  la ciutat,la que va ser durant mes d´ una dècada la meva Meca,el lloc on anava a passar les meves minses vacances,on desitjava que no corres  el temps i somiava que alguna cosa  passes pel meu cap prou important per tirar-la endavant. Quan les idees estant mancades de valor suficient per portar-les a terme no serveixen per res,això és el que ens passa a la majoria de mortals i a qui no el prenem per boix,si  el cap mana sobre el cor ens porta  pel camí de la racionalitat,del que es correcte i assenyat,per això es tant important el valor,potser mes que les idees.
una de tigrrrrreeeeeesssss!!!!!!

 Tinc molts bons records de la ciutat , passejant per els seus carrerons em venen a la memòria instants que em fan gracia però deixant de fer-me’n quan penso els anys que fa que han passar....recordo el primer cop que vaig entrar a la Mejillonera,no recordo però com vaig sortir-ne,aquesta sensació em passa en mes d´ un bar,memòria selectiva o potser masses canyes!!Recordo quan em posava els pantalonets verd i anava a corre per tota la Concha   i pujava cap el monte Igueldo ,m´ entrenava per anar a corre,m´ agradava veure a l´ altre gent que també ho feien com una cosa normal i no de boixos. Per un jovenet com jo carregat d´ energia positiva  i negativa  Donostia era la ciutat perfecte,elegant i acollidora però al mateix temps plena d ´ odi i violència.
el quinto pino!!!quin antro mes cutre,pero un dia el vaig tancar!!!

Tenia moltes ganes de tornar a perdrem pels seus carrerons buscant aquell restaurant on ens van donar de menjar,pagant es clar,tant be!
morruda!!!!

Vam deixar la furgo prop del port,la olor del cantàbric em recorda que aquí igual que en el meu poble l´ aigua es qui mana i cal sempre mirar el cel,però tot i que sembla que vol ploure la gent ens diuen que estiguem tranquils i així ho fem.
tipica postal del meus bloc!!

Cal no perdre temps i començar a fer alguna tapeta.....res millor que uns tigres i unes braves per anar fent gana,un bon xuleton servirà per matar el cuquet i un bon vi negre per apagar la set. Tot perfecte,com sempre,sort que no vivim aquí sinó pesaria uns quants quilets mes.
Per la tarda fem una visita al  Aquàrium ,la Roser s´ ho va passar pipa,m´ imagino que deuria passar-li pel seu cap veient aquella fauna marina per primer cop,llastima que la etapa més espectacular de la nostre vida no la recordem,Freud ens diria lo contrari , que ho demostri!
la bona estrella!no sempre de barril!!!
la roser flipan!!

Anem a passejar per la cocha,hi ha la mateixa gent però amb altres cares,miro la mar ,potser  alguna onada que es cargola sobre la sorra i desaparèixer  mar en  dins  tornarà a visitar la ciutat mes endavant,igual com jo he fet,qui sap si coincidirem i ens saludarem com dos bons amics que es troben i parlen del temps passats...m´ assento en un banc que em toqui una mica l´ aire ....aquell vi.....
podria ser tanquilament el paisatge favorit de la meva vida

Passem un bon cap de setmana i desprès de passar pel mercat i carregar la furgo de productes de la terra tornem cap a casa.
la familia i un Jimmy Jamp!!

la familia i un altre espontani.....la gent fa el possible per sortir en el meu bloc!!!

3 comentaris:

  1. M'has fet reviure moments super emotius a Donosti.. quina terra, quin paisatge.... Va Lluís, que tinc ganes que em facis riure... que les últimes cròniques que has fet tenen un to melancòlic.... Avui baixant de Puigcerdà hem passat x davant de Montserrat i li he explicat a l'Iván les teves peripècies al Cavall Bernat... quina estàs preparant??? Una abraçada ben forta per tu i per la teva "modelu"

    ResponSuprimeix
  2. Genial l'entrada i les fotos! La Roser quan sigui més gran i miri enrere a través del teu bloc recordarà moltes coses que segurament creurà haver oblidat! Jo igual que la Nika també et vull llegir més animat!

    ResponSuprimeix