EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

Aquest divendres vaig decidir fugir de la civilització ,dels perill i trampes que la societat em tenia  preparades   i allunyant-me de vicis i  males companyies , així que no vaig assistir al concert de la Salseta.

Ja fa uns quans anys que per la Breda de Plaça venen a tocar la Salseta del poble Sec  i jo no hi faltava mai,la llàstima que tenia que anar-hi sol perquè la dona el dissabte treballa i no em podia acompanyar,ja se sap que anar ha un concert de festa major sense la dona  es molt avorrit,així que per anar ha passar-ho malament vaig a passar la nit al Pedraforca!!!! 

una ressenya que he trobat per internet,això es el que vam fer

Anar al Pedraforca ja val la pena,però poder escalar-hi es una cosa fascinant ,una aventura que transcorre en un salvatge mon de roca. Quan escales a la  cara nord  no sempre saps si vas pel bon camí,encara que portis la millor ressenya del mon sempre tens el perill de perdre’t ,potser perquè la cara nord del pedra te cara de pocs amics ,es molt esquerpa i poc amable,però quan la mires des de baix sempre riu i et pica l´ ullet donant-te les gracies i regalant-te una jornada meravellosa d´ aventura i escalada.

en Raon i la Isabel esperant i gaudint del entorn

Som la Isabel en Ramon i jo,primer anem a sopar i gaudim d´ un bivac fantàstic, sense mosquits i estrellada que ens permet descobrir algun satèl·lit i passar revista a les constel·lacions,jo crec que no em vam encertar ni una. La nit es fa curta i de seguida surt el sol amb il·lusió ,nosaltres ens aixequem sense contemplacions i després de fer quatre queixalades ens repartim el material i cap a peu de via,passem pel costat del refugi tot mirant amunt,la via es veu molt clara i el camí per arribar-hi també,nosaltres com sempre ho compliquem una mica i fem una mica mes de volta. 

les reunions estan amb parabolts ,pero les reforcem una micona

aqui jo fent el primer llarg

La via te cinc llarg tots ells molts xulos i entretinguts,assegurats amb algun pitó  i on  es poden anar protegint amb friends de totes les mides. El pas clau està sortint  sortint de la quarta reunió on en Ramon es llueix fent una dansa amb els estreps i la roca que ens va deixar a tots bocabadats. 

lluitant !!!

Nosaltres vam continuar cap a la dreta seguint unes marques taronges,davant nostre tenim una cordada que anava una mica perduts i els i donem un cop de ma i els ajudem a sortir  fins el collet de la cova,un  cop som al collet anem cap a la canal del Gat  ,desgrimpem amb molt de conte i assegurem la baixada amb les cordes.  Finalment la tartera i cap el cotxe,vam  una mica tard a casa però ha valgut la pena.

les reunions les fem totes mudes,en ramon no esndeixa parlar!!!

En resum una via que val molt la pena,tot transcorre amb molt d´ ambient,però el mes important es la companyia i  amb això em considero afortunat.

en Ramon Cot ,cap de la cordada

LA CANALETA DE LES NIFES

TORNEM HA ESCALAR!!!

ja tocava despres de tres mesos

Avui després de tres mesos he tornat a calçar-me els peus de gat,tot i que el dit encara em molesta aquest cop no ha impedit que passes un dissabte fantàstic. Avui hem fet cordada la Isabel i jo,segurament ella no podrà llegir aquesta entrada perquè cada cop que obra el meu bloc se li penja,si algú mes te problemes amb el meu bloc feu-m’ho saber enviant-me un correu a micu300@hotmail.com.

la Isabel

Avui buscàvem alguna cosa facileta, sense masses complicacions,una via que es pugues escalar amb una ma,ben assegurada i que no passes de V grau,la regió de gorros es una bon lloc,desprès de caminar durant casi una horeta vam arribar  fins La Miranda de Santa Magdalena,la via escollida  va ser La Canaleta de les Nimfes.

La via te dos llargs,el primer no passa de V,tot i ser unes vies molt freqüentades i per on baixa una gran quantitat d´ aigua quan plou  no està gens polida,la roca es excel·lent i el vam gaudir  molt,el segon llarg baixa un pel la dificultat però no amb la qualitat. Un bon lloc per agafar  confiança i  passar-ho de conya!

Sant Benet

Per baixar vam continuar amunt i vam agafar un corriolet,la via esta preparada per rapelar,de fet instal·lacions de ràpels n´ hi han per tota la paret així que pots triar.

Desprès vam aprofitar per pujar una altre via aquest cop a la Magdalena inferior,hi havia dos paios fumant i vam decidir tirar mes amunt i no patir la contaminació del fum del tabac,vam pujar fent dos tirades d´ uns vint vint-i-cinc metres mes o menys,molt fàcils i amb bona roca.

estic content i el casc es posa recte

Els dos paios que estaven fumant van decidij-r un cop nosaltres ja estàvem emparrats fer la mateixa via,segurament no van estar encertats,la paret ja es prou gran!! .El que em toca els collons es que es fotin a fumar,però això del fum és un altre tema que avui no vull tractar,un dia ja en parlarem mes a fons!

foto de cim!

En resum,molt content per tornar a Montserrat a escalar,per retrobar-me amb la gent,per els companys que estaven fent feina,molt especialment a l ´ Albert i en Jaume  pel seu projecte que no tardaran a presentar-lo!!Aqui el teniu:http://llembresku.blogspot.com/2011/06/via-queralt-ona-la-pedra-desparraguera.html

el vint-i-un es Sant Lluis,tinc visita amb el Cardiòlegs,desprès Sant Joan i si tot va be farem un petit parèntesi en el meu reciclatge corporal i li afegirem una mica-molt de cava per celebrar-ho!!

Salut a tothom i a passar-ho tant be com jo ho vaig fer aquest dissabte!!!

MASSAGE

MASSAGE

s´ em veu concentrat

Després de gaudir d´ un  massatge que gentilment em van cedir la Silvia la Núria i el meu estimat cunyat i amic Bertu,he decidit depurar el cos per dins per fora i    dedicar-me a cultivar l´  esperit,encara no se com fer-ho però tinc petites pistes que em poden marcar el camí,de moment tinc clar el que no esta be la qual cosa pot perjudicar el sector del cava i del embotit de Camprodon,però ho he de fer,la meva cintura ha deixat de ser la segona taula de planxar de casa i cada cop que pujo l´ escaló de casa bufo com un jubilat. Avui a les sis del mati ja estava dret i pasturant amb en Miku pels corriols de Can Jalpí,amb calma i gaudint de cada pas , disfrutant de ser el primer que estrenava els carrers del nou dia,la dona diu que estic boix i es cert ,te tota la raó,però encara no ho estic prou!!!Ja m ´ agradaria a mi esta prou loco per fer les animalades que em passen per la testa.

en Miku mai em falla

Depurar el cos serà fàcil,una mica de verdura,espàrrecs –diürètics a la planxa per fer pipi radioactiu i aprofitar per eliminar toxines,pollastre i peixet a la planxa i molta aigua,això diuen que no falla. El meu cervell  costarà una mica mes però que i farem si em van fer restret de idees, em faria falta un disc dur extern per poder guardar el que tinc i no  perdre res del que he viscut,intentar re ubicar-me  es la feina que tinc.

Ara,en aquests moments estic de baixa laboral per culpa del dit que no millora,dilluns em faran una ressonància a la clínica Teknon i dimecres visita amb el doctor,a veure si d´ aquí poc temps  puc penjar fotos on surti escalant .

esperant pel dit

Molts records a tothom i que tingueu  molta sort a tots els que llegiu i mireu el meu bloc,moltes gracies per fer-ho!

TENDINITIS

LESIONAT

Ja fa massa temps que dura i no  li veig millora. Tinc el dit cascat,resulta que fent posturetes em va relliscar una pota i em vaig carregar els tendons d´ un dit de la ma dreta. Quan un es fa mal al dit no li dona  importància,a no ser que sigui el que tenim de mes els homes,aquest últim molt mes delicat i dolorós si no es tractat com cal. Vaig menysprear una reblincada i ja fa mes de tres setmanes que porto la ma embolicada. Fins ara  ho portava amagat i anava fent ,ara ja no es una anècdota sinó un problema i ja tinc ganes de solucionar-lo .No puc fer força ni tancar be la ma,amb prou feines  puc amb els taps de suro del cava i això es un dels molt inconvenients de tenir el dit espatllat. Una mica mes i no puc  anar a votar ja que no vaig poder obrir la propaganda que generosament em van venir a portar a casa i no m´ havia pogut llegir els programes dels partits...

pel que es veu els del PP tenia que ser molt bo ja que va aconseguir treure un regidor ,tenen sort que el dit que tinc lesionat es el d´ esprémer el gatell del meu rifle,metafòricament parlant es clar,quan parlo de rifle em refereixo al bloc ,no penseu ara que soc el que no soc....

Aquí un rodoli  no apte per la canalla:

-Tinc els collons inflats de tenir els tendons inflamats!!!!

 

VISITA LLAMPEC A DONOSTI

VISITA LLAMPEC A DONOSTIA

La Roser

Desprès de visitar Zegama enfilem la carretera cap a Donosti,feia mes de tres anys que no visita  la ciutat,la que va ser durant mes d´ una dècada la meva Meca,el lloc on anava a passar les meves minses vacances,on desitjava que no corres  el temps i somiava que alguna cosa  passes pel meu cap prou important per tirar-la endavant. Quan les idees estant mancades de valor suficient per portar-les a terme no serveixen per res,això és el que ens passa a la majoria de mortals i a qui no el prenem per boix,si  el cap mana sobre el cor ens porta  pel camí de la racionalitat,del que es correcte i assenyat,per això es tant important el valor,potser mes que les idees.

una de tigrrrrreeeeeesssss!!!!!!

 Tinc molts bons records de la ciutat , passejant per els seus carrerons em venen a la memòria instants que em fan gracia però deixant de fer-me’n quan penso els anys que fa que han passar....recordo el primer cop que vaig entrar a la Mejillonera,no recordo però com vaig sortir-ne,aquesta sensació em passa en mes d´ un bar,memòria selectiva o potser masses canyes!!Recordo quan em posava els pantalonets verd i anava a corre per tota la Concha   i pujava cap el monte Igueldo ,m´ entrenava per anar a corre,m´ agradava veure a l´ altre gent que també ho feien com una cosa normal i no de boixos. Per un jovenet com jo carregat d´ energia positiva  i negativa  Donostia era la ciutat perfecte,elegant i acollidora però al mateix temps plena d ´ odi i violència.

el quinto pino!!!quin antro mes cutre,pero un dia el vaig tancar!!!

Tenia moltes ganes de tornar a perdrem pels seus carrerons buscant aquell restaurant on ens van donar de menjar,pagant es clar,tant be!

morruda!!!!

Vam deixar la furgo prop del port,la olor del cantàbric em recorda que aquí igual que en el meu poble l´ aigua es qui mana i cal sempre mirar el cel,però tot i que sembla que vol ploure la gent ens diuen que estiguem tranquils i així ho fem.

tipica postal del meus bloc!!

Cal no perdre temps i començar a fer alguna tapeta.....res millor que uns tigres i unes braves per anar fent gana,un bon xuleton servirà per matar el cuquet i un bon vi negre per apagar la set. Tot perfecte,com sempre,sort que no vivim aquí sinó pesaria uns quants quilets mes.

Per la tarda fem una visita al  Aquàrium ,la Roser s´ ho va passar pipa,m´ imagino que deuria passar-li pel seu cap veient aquella fauna marina per primer cop,llastima que la etapa més espectacular de la nostre vida no la recordem,Freud ens diria lo contrari , que ho demostri!

la bona estrella!no sempre de barril!!!

la roser flipan!!

Anem a passejar per la cocha,hi ha la mateixa gent però amb altres cares,miro la mar ,potser  alguna onada que es cargola sobre la sorra i desaparèixer  mar en  dins  tornarà a visitar la ciutat mes endavant,igual com jo he fet,qui sap si coincidirem i ens saludarem com dos bons amics que es troben i parlen del temps passats...m´ assento en un banc que em toqui una mica l´ aire ....aquell vi.....

podria ser tanquilament el paisatge favorit de la meva vida

Passem un bon cap de setmana i desprès de passar pel mercat i carregar la furgo de productes de la terra tornem cap a casa.

la familia i un Jimmy Jamp!!

la familia i un altre espontani.....la gent fa el possible per sortir en el meu bloc!!!

ZEGAMA-AIZKORRI

Zegama

Estic conduit i la Roser s´ ha posat ha plorar,no li agrada anar amb cotxe.  La  Silvia intenta calmar-la,ja casi i som. Hem deixat Pamplona a la nostre dreta i agafem el trencall cap a Alsasua,El verd i la boira son els amos aquí i la pluja fina envernissa  els prats i perfuma la terra i els boscos.

Avui toca sacsejar l´ anima sense contemplacions,falten pocs quilometres per Zegama i el meu cor que no va com  hauria d´ anar em recorda que va bategar fort en aquest boscos prats i  cims,no nomes per omplir de força els meus muscles sinó també per fer-me sentir feliç i viu. M´ enric dels metges que nomes saben dir-me com funciona el meu cor de malament i no saben perquè no els hi surt a les maquines el que el meu cor es  capaç de sentir,no saben que no som maquines som essers vius. No sabria dir-vos que em fa mes mal, corre la Marathon de Zegama o tenir que quedar-me a casa fent una vida normal.

Ja fa un any que vaig decidir fer-li cas al meu cardiòleg i deixar el que per mi era el sentit de tot ,el meu mon rodava entorn l ´ esforç el patiment  el sacrifici i portar les cames ben depilades. Els que em coneixeu sabeu que soc  un esportista amb unes marques molt mediocres,però tot i no haver guanyat mai res tinc la galeria de la memòria plena de grans triomfs.

Afegeix la llegenda

Però la  Zegama-Aizkorri es sense cap mena de dubta la gran carrera,no nomes perque es una Marathon de muntanya amb uns desnivells brutals 5472m,es simplement perquè te l ´ essència de la terra,allò que jo tant     m ´ estimo.

Recordo el primer any que vaig participar-hi,estava espantat,tenia  experiència en marxes de resistència però allò era diferent,era una proba per la copa del mon de curses de muntanya,hi havien tots els meus herois i referents,recordo la línea de sortida uns minuts abans on un noi i una noia  amb vestits tradicionals ens dedicaven una ball,recordo aquest moment perquè el silenci era espectacular, nomes es trencava per la força d´  unes notes de flauta que marcava els passos i el ritme del ball.

Els carres estaven plens de gent,no se sent res ,tots saben la importància d´ aquest moment ,era  el regal que tot un poble ens oferia a tots els valents que anàvem a lluitar i corre per la seves terres,ens obsequiaven amb  la seva cultura i la seva historia. Aquest record es va anar repetint durant quatre anys i cada cop aquella musica i  aquell ball es van anar convertint amb una espècie de comunió entre el meu cos la meva ment la gent que m´ animava i la natura. encara s´ em posa la pell de gallina quan i penso .

Ja fa estona que em arribat  a Zegama ,he aparcat el cotxe al costat de la plaça, just on ho havia fet l  últim any,caminem per la plaça buida de gent, la memòria em transporta durant un petit moment al passat i les imatges es barregen amb la realitat del pressent,recordo com s´ enfilava per un caminet semi asfaltat,miro amunt i entre la boira veig Aizkorri  ,veig aquella multitud de gent cridant el meu nom i  si una cosa tenen el bascos es que tot ho fan amb el cor ,sense manies,quan dic que criden et juro que criden. Recordo com pujava amb la mirada clava a terra ,intentant no caure, mantenir el cap serè  mentrestant  davant meu s´ obria un passadís de gent orgullosa d´ estar allà animant i a tothom ,tant el primer com l´ últim .

Li explico a la Roser que em mira amb una cara d´ entendre- ho tot i decidim anar a fer un  cafetó,el records em bombardeixen el cor sense pietat,al fons del carrer veig per on arribàvem , sempre m ´ ha costat recordar on estava situada la línea de meta,tot i que et juro que quan corria me la havia imaginat mil cops,fins i tot quan entrenava i les cames no em responien o quan em posava les bambes a l ´ hivern per anar a corre de nit .

en Kilian molt jovenet

A finals d´ aquest mes els carrers  les crestes prats i cims es tornaran a omplir de gent per cridar i animar als quatre-cents corredors afortunats  que disputaran i desfruitaran de la Zegama-Aizkorri .

M´ enyoro de la cursa dels prats i boscos  de la gent i dels seues crits dels nervis,dels noi i la noia que ballaven ,del dorsal i la por a penjar-me’l tord,m´ enyoro dels entrenaments a la primavera quan els dies s’allarguen,de corre sol amb en miku escoltant musica,de pujar fins el Montalt  i deixar escrit que vaig a Zegama,trobo ha faltar moltes coses ,però la vida es com es i no com voldríem que fos ,tot i així em considero molt afortunat per tenir les coses que tinc,tant els record com les persones que m ´  envolten.

Marxem que ja es tard i vol ploure ,moltes gracies a la gent de Zegama,els portare sempre dins el cor.

 la silvia i la roser

www.zegama-aizkorri.com

corredors pujant cap Aizkorri