TERRA INCOGNITA Les Agudes Montseny 6Jotes (V­+/A1 )

TERRA INCOGNITA   Les Agudes Montseny 6Jotes (V­+/A1 )

Diuen que hi ha un lloc al Montseny on fan uns peus de porc amb cargols que estan de collons,de fet jo ja els he provat i puc dir que valen molt la pena!!

la ressenya

Cal buscar una bona excusa per tornar-hi i nosaltres la tenim,terra incògnita. En un principi teníem que ser molts però entre exàmens,inundacions i viatges a Portugal nomes som quatre,en Ricard en Jaume la Isabel i un servidor. Quedem a Arenys de Munt,el bressol de  l´ independentisme modern  i pare de les consultes populars  que ens han de portar cap la sobirania i ple autogovern.

ja sóc aquí!!

 La via està ben buscada,consta de set tirades on la dificultat màxima recau al sisè llarg ,segons en Ricard el pas es fa de la següent manera:-junta mans i un pas cap a la dreta!-jo les mans ja les vaig ajuntar, però per fer una pregaria i no pendular cap a la dreta,finalment vaig optar per posar un friend groc ,tibar fort d´ ell i anar a buscar la següent cinta ,segurament això deu ser un A1,  el resta de la via vaig tenir la oportunitat de tenir diferents cintes a les mans i comprovar lo be que van per anar pujant,ja se que això es de gallines i que  amb la corda per sobre cal intentar-ho ,però sinó  s´ età  en forma millor no fer el ridícul i quedar penjat com un xoriço cada dos per tres,jo que soc un paio mediocre escalant la vaig fer tota de segon i va ser en Ricard qui  la va treure tota  en lliure,es que esta fet un crac! 

la Isabel tota xula!!aquesta foto val calers!!

 

Per sota nostre teníem en Jaume i la Isabel,posant-me  pressió i fent-me pensar amb lo que s´ està al bar,però jo em vaig saber sobreposar i no vaig defallir .

en Jaume un altre crac

El descens el vam anar fent seguint unes marques vermelles que ens porten fins una font ,en aquest punt les abandonem  i continuem per una pista-corriol que ens porta fins al camí de pujada,el desfem i tornem fins el cotxe.

Nomes ens quedava  guardar els peus de gat i fer lloc per uns peus de porc,per desgracia la cuina estava tancada i ens vam tenir que conformar amb una botifarra amb escalivada i all i oli,no cal dir que  no li vam fer cap lleig.

la isabel en lluis(jo) en jaume i en Ricard

Com sempre un molt bon dia en companyia dels xapautot!!

totes les fotografies son d´en Ricard,jo tinc la camara que no em xuta,gracies!

PIC DE LA VALLETA

PIC DE LA VALLETA  ESPERO NORD EST

En Ramon té una carpeta amagada  i de tant en tan li deixem que li tregui la pols i ens porti fins algun raconet amagat del Pirineu  i dels seus records,el nostre destí el pic de la Valleta,un pic que ja havia cridat la meva atenció  un dia fent esquí de muntanya però no hauria pensat mai que sota aquella pila de neu hi hagués una paret com aquella.

desde el pic de la mina amb esquis

Marxem en Dani,la Isabel en Ramon i jo per anar a passar la nit al coll  Pimorent,els cavalls ens van venir a fer companyia i entre els meus roncs i els seus esquellots no dorm ni Déu,així que a primera hora ja estem caminant cap a peu de via, tardem unes dues hores i tot i no fer calor arribem suats i acalorats.

en Ramon ,bonic perfil!!!

Aquesta setmana no ha sigut una de les que recordaré amb més alegria,he conegut en Vladimir,es el representant o advocat de l’empresa en que treballo,no és el primer Vladimir  que conec, l´ any 92 quan vaig estar a la guerra de Iugoslàvia,concretament a  Bosnia–Herzegovina ,vaig conèixer un franctirador servi que cada dia ens disparava més de tres-cents projectils,que cabró!!!Crec però que aquest no porta gaires més bones intencions que aquell paramilitar que finalment va fer mala fi. Així doncs ja podeu imaginar el que em va passar pel cap quan el meu jefe em va  presentar en Vladimir,però bé això és el que tenim i no cal dir res mes..

Com que no he dormit en  tota la setmana pensant amb en Vladimir i a qui representa vaig decidir no fer cordada i passar el dia pasturant per la vall i fent el cabra tot meditant i buscant el sentit d´ algunes coses,com diria en Mourinho :- por que? 

així em va quedar la cara despres de parlar amb en vladimir

passo un bon dia envoltat de natura i bona temperatura intentant buscar el costat positiu a tot el que em passa últimament ,pensant sobretot amb la Roser,torno a casa amb bona nota sabent-me feliç de tenir el poc que tinc.

no vaig passar dels tormells..soc fredeluc!!!

  Les muntanyes sinó hi ha un moviment sobtat de plaques o un fenomen meteorològic capaç de modificar-les,no acostumen a canviar de lloc,tot i que poden canviar de forma, així que ja hi tornarem un altre dia.

fent foto-natura

Per casualitats i coincidències vacacionals ens torbem a la Cerdanya,allà hi coincidim amb en Gerard l´ Albert les seves respectives dones i els futur del nostre país i el nostre be mes preuat.

 

Així que aquest cop no fallarem i cap al pic de la Valleta falta gent,finalment som els tres matxos representant les nostres respectives famílies,en Gerard l Albert i jo. Sortim ben de matí i l´ aproximació la fem aquest cop per l´ altre vesant de la vall,es pot arribar-hi per qualsevol lloc,no crec que hi hagi una aproximació mes llarga una que l ´ altre així que vosaltres mateixos.

L´ escalada  val molt la pena i tot ser prou evident no cal perdre mai la com postura,ni cap friend que ja n´ hi ha prou d´ abandonats al llarg de la via .

 laressenya

COLONIES 2o11

COLONIES 2011

Ja fa dies que no em posava davant del ordenador per escriure una miqueta i penjar quatre fotos,el que passa es que no he tingut massa temps ni ganes. Tinc unes quantes cròniques pendent i no se si podré amb totes,de moment començarem per l’última, les KT-Colonies 2011.

la jefa,es la responsable de tot ,algu ho havia de dir!!!!

El dia 1 d´ agost i com ja es costum des de fa una pila d´ anys els pares i mares d´Arenys de Munt envien els seus fills de colònies i aprofiten per descansar i fer algun viatget sense les perles dels seus fills.

en santi i en jordi ,falta la berta que era la unica que pencava

La Nuria , la meva cunyada es el cap i responsable del quart torn,li vaig comentar si li faltava gent ,així que va ser molt senzill que m´ enxufes  amb l ´ equip de cuina.

que be que es portaven.....

Així que el dia 1 d´ agost estava amb les piles carregades i la furgoneta plena de menjar disposat a passar deu dies amb nois de 15 i 16 anys,el lloc escollit va ser el Salgar una casa situada dins el terme municipal de la Foradada,just al  costat mateix d´ Artesa de Segre.

El primer dia vaig pensar que potser no havia sigut bona idea invertir deu dies de les meves vacances a treballar gratis per 60 energúmens ,de fet no es gents fàcil no marxar corrents quan els veus baixar del autobús. Per sort meva em vaig quedar els deu dies i si hagues estat per mi encara i seriem,algun pare segurament deu pensar el mateix.

 Quan vas a cuina molta estona te la passes currant ,però vaig aprofitar tots el moments per estar amb el nanos ,quan era l ´ hora dels àpats jo era el primer i m´ ho passava teta servint els nois que menjaven com bikings i fent la vista grossa amb les noies ,ja se sap que sempre son una mica mes delicades a l ´ hora de menjar i cal anar molt en conte i controlar que tothom vagi tip i estigui content amb la gent de cuina.

fent una petita coreografia del Petiflor!!!

Intento recordar que feia jo amb la seva edat i no m´ en recordo, no se si es perquè era molt bon minyó o perquè ja fa molt de temps,m´ agradaria pensar que es  lo primer però em temo que es la segona opció, el temps  passa molt ràpid,segurament injustament, potser per això cal valorar-lo mes del que ho fem. 

bona gent!

La majoria dels nois i noies me’ls trobaré pel poble o de festa per algun xiringito, o potser pasturant per la muntanya,alguns potser faran com qui no em veuen,però els bons em vindran a saludar i jo els saludaré a ells,el hi preguntaré com els i va i xerrarem una estoneta i això no te preu. No crec que pugui servir-los  d´ exemple ni que cap consell meu els hi serveixi per res,però espero que algú sàpiga fer-ho. Esta clar que amb deu dies no coneixes les persones però pots intuir per on van,espero que sàpiguen aprofitar les oportunitats que en un futur la vida els hi oferirà,que tinguin molta sort i l´ any que be tots de ruta!!Moltes gracies a tots!!!

ets molt gran i un exemple per tots els qui volem ser bones persones!

EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

EL GRAN DIEDRA AL PEDRAFORCA

Aquest divendres vaig decidir fugir de la civilització ,dels perill i trampes que la societat em tenia  preparades   i allunyant-me de vicis i  males companyies , així que no vaig assistir al concert de la Salseta.

Ja fa uns quans anys que per la Breda de Plaça venen a tocar la Salseta del poble Sec  i jo no hi faltava mai,la llàstima que tenia que anar-hi sol perquè la dona el dissabte treballa i no em podia acompanyar,ja se sap que anar ha un concert de festa major sense la dona  es molt avorrit,així que per anar ha passar-ho malament vaig a passar la nit al Pedraforca!!!! 

una ressenya que he trobat per internet,això es el que vam fer

Anar al Pedraforca ja val la pena,però poder escalar-hi es una cosa fascinant ,una aventura que transcorre en un salvatge mon de roca. Quan escales a la  cara nord  no sempre saps si vas pel bon camí,encara que portis la millor ressenya del mon sempre tens el perill de perdre’t ,potser perquè la cara nord del pedra te cara de pocs amics ,es molt esquerpa i poc amable,però quan la mires des de baix sempre riu i et pica l´ ullet donant-te les gracies i regalant-te una jornada meravellosa d´ aventura i escalada.

en Raon i la Isabel esperant i gaudint del entorn

Som la Isabel en Ramon i jo,primer anem a sopar i gaudim d´ un bivac fantàstic, sense mosquits i estrellada que ens permet descobrir algun satèl·lit i passar revista a les constel·lacions,jo crec que no em vam encertar ni una. La nit es fa curta i de seguida surt el sol amb il·lusió ,nosaltres ens aixequem sense contemplacions i després de fer quatre queixalades ens repartim el material i cap a peu de via,passem pel costat del refugi tot mirant amunt,la via es veu molt clara i el camí per arribar-hi també,nosaltres com sempre ho compliquem una mica i fem una mica mes de volta. 

les reunions estan amb parabolts ,pero les reforcem una micona

aqui jo fent el primer llarg

La via te cinc llarg tots ells molts xulos i entretinguts,assegurats amb algun pitó  i on  es poden anar protegint amb friends de totes les mides. El pas clau està sortint  sortint de la quarta reunió on en Ramon es llueix fent una dansa amb els estreps i la roca que ens va deixar a tots bocabadats. 

lluitant !!!

Nosaltres vam continuar cap a la dreta seguint unes marques taronges,davant nostre tenim una cordada que anava una mica perduts i els i donem un cop de ma i els ajudem a sortir  fins el collet de la cova,un  cop som al collet anem cap a la canal del Gat  ,desgrimpem amb molt de conte i assegurem la baixada amb les cordes.  Finalment la tartera i cap el cotxe,vam  una mica tard a casa però ha valgut la pena.

les reunions les fem totes mudes,en ramon no esndeixa parlar!!!

En resum una via que val molt la pena,tot transcorre amb molt d´ ambient,però el mes important es la companyia i  amb això em considero afortunat.

en Ramon Cot ,cap de la cordada